Arç Blanc va sorgir a cavall entre Sant Llorenç de Morunys i Vilamantells (ambdues localitats situades en la Vall de Lord), a l’estiu de 1998, en el moment que Àngel (que havia passat a tocar la guitarra) i Maurici (la bateria) van trobar un parell de persones més per a tirar endavant el seu somni.
Pau Amorós (de qui afirmen les males llengües que va intentar triomfar amb un grup visceral anomenat Kome), també a la guitarra, i Jordi Alcaraz, qui al principi es va incorporar al grup per a tocar el baix elèctric, van ser els afortunats que van formar, juntament amb els fundadors, el que a partir de llavors passaria ja a anomenar-se Arç Blanc.
Al principi, i amb l’objectiu d’adquirir maneres musicals, Arç Blanc versionaven temes clàssics del rock, com Sweet Home Alabama, Knockin’on the Heaven’s Door i altres temes similars, a més de començar a perfilar els dos primers temes del conjunt -ara per ara mítics-, anomenats L’Home de la Dalla i Els Genets Negres.
:: Noves adquisicions ::
Veient les aptituds de Jordi Alcaraz amb els teclats, van decidir buscar un nou al baix.
Van trobar a Pau Arjalaguer, la persona indicada per a dur a terme aquesta responsabilitat dintre del grup.
Les coses marxaven bé, però en un fortuït accident Pau es va lesionar el braç, i per tercera -i última- vegada altre Pau va entrar a formar part del conjunt: era Pau Serra, qui agafaria definitivament les regnes del baix.
Pau Arjalaguer va demostrar ser molt bon guitarrista i va passar a ocupar-se de la guitarra solista.
En aquest moment només faltava un cantant.
Àngel es va ocupar del tema, i aquesta posició va ser presa per Jordi Solano, un personatge de veu característica.
En aquest instant es va fundar el nom de l’estil de la música d’Arç Blanc i va ser nomenat "Metall de la Vall de Lord".
:: Primera època ::
En aquells primers temps, Arç Blanc necessitava un bon equip de so. Aquest va arribar en la primavera de l’any 1999.
El grup necessitava també un local mínimament adaptat per a dur a terme tan sorollosa tasca. Tothom estava a punt per a assajar intensament.
El primer concert va arribar el dia 29 de maig d’aquell mateix any, en la discoteca Blue Iguana de Sant Llorenç de Morunys.
Va ser un concert inoblidable per a tots qui ho van viure:va ser el debut en públic d’Arç Blanc.
Arç Blanc no és un conjunt que es pugui definir com regular pel que a assajos es refereix.
Atès que està format per gents de procedència molt variada (Sant Llorenç de Morunys, Guixers, Manresa, Cardona, Olesa de Montserrat...) el grup només es pot reunir al complet en poques ocasions, i fins i tot menys en aquesta època. A causa de falta de maduresa musical, el grup va caure en l’error d’anar a tocar a Viladomiu Nou (Gironella), on va donar el concert més desastrós de la seva trajectòria, fins al punt que tots van estar d’acord a amidar més els concerts i regularitzar els assajos per a no tornar a ensopegar amb el mateix problema.
:: El nostre primer gran concert ::
L’organització de la Festa Major de Sant Llorenç ens va comunicar que
seríem els encarregats de telonear al grup de ska Doctor Calypso, el que ens va fer molta il·lusió.
Però un contratemps inesperat va fer trontollar els nostres ànims, i és que Jordi Solano deixava el grup. Així que Pau Arjalaguer i Pau Amorós van passar a ocupar-se de les veus, sense perdre la seva condició de guitarristas. El concert va ser preparat amb molta antelació perquè tot estigués a punt. Van ser setmanes de dur treball fins que el gran dia va arribar. El concert va ser molt bé, amb nous temes i noves versions, però ens seguia faltant algú que es dediqués plenament a la veu.
I per si no fos poc,Jordi Alcaraz ens anunciava que s’anava una temporada a Escòcia (encara que anava a tornar de tant en tant per a no oblidar-se de nosaltres). També teníem el problema de buscar un nou teclista.
:: Finalment, les millores ::
El grup va tornar a entrar en una sequera musical fins que, entrat ja l’any 2000, un nou cantant va cridar a la porta.
David Repullés (Repu), va donar un impuls importantíssimo al conjunt, amb la seva veu potent i clara, melodiosamente perfecta.
Semblava que les coses tornaven a anar bé per a Arç Blanc. Van aparèixer dos concerts certament importants, primer com teloners de Whiskyn’s i més tard de Sopa de Cabra.
Al juliol de l’any 2000 ens va tocar el torn de tocar amb els Whiskyn’s en un concert on Repu va mostrar tota la seva potència.
El conjunt es va prendre aquest concert com un escalfament per al gran moment de la festa major, i amb ella, l’oportunitat de tocar amb Sopa de Cabra. Per a tal ocasió es va agafar a Alfons Sort com teclista, per a poder mantenir així un so molt més estable. Va ser el dia 8 d’agost quan la terra va tremolar amb l’actuació d’Arç Blanc en el pavelló de St. Llorenç de Morunys.
Vam oferir un repertori d’allò més variat, seguint l’estil propi del "Metall de la Vall de Lord" i satisfent al públic que s’havia reunit per a l’ocasió. Va ser un bon concert que ens obrí la ment per a pensar en un futur encara llunyà.
La incorporació definitiva d’un teclista es va assolir quan Joan va entrar a formar part del grup.
:: Solidaritat ::
Arç Blanc va actuar al desembre en un concert benèfic per a La Marató de TV3 en la Sala Xelsa de Solsona, juntament amb la resta de grups del Solsonès. A part del repertori -especialment seleccionat per a l’ocasió-, el concert va estar al nivell que el públic ens demanava, i vam poder satisfer també a tota la gent que havia anat a veure actuar als altres conjunts. En primer lloc, solidaritat.
Ja podeu escoltar dos temes al Myspace del que serà el nou disc de Malaverany titulat "Quan es fa fosc", esperem que comenteu alguna cosa a veure que us semblen.
Ey mestres, gràcies per agregar-nos. Felicitats per l..estil, a mi m..ha recordat entre Dream Theater, i grups una mica mes canyeros. Tant de bo poguem compartir escenari, pero ara mateix estem una mica parats, pero quan volgueu nosaltres venim a tocar on sigui sense cobrar, i si fem quelcom us avisem, pero ja et dic que ara estem una mica parats. Una abraçada mestres.
Gràcies per acceptar-nos companys !! Encara recordo el dia que us vaig veure a la Sala Cotton Club de Lleida !! (no recordo amb qui compartieu cartell...) Salutacions des de Linyola !!