MySpace a place for friends

Carrers, places i cafès. Anells, taules i cadires. La vida són tots aquests detalls. Les petites i les grans coses, que depenen dels ulls que se les miren, i que no tenen el mateix nom a tot arreu. Obrir una finestra, pintar una porta, notar l'abraçada.

Després d'editar Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) i El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007), Cesk Freixas publica La mà dels qui t'esperen (Temps Record, 2009). Sis anys d'experiència damunt dels escenaris i més de 500 actuacions avalen el tercer treball discogràfic del cantautor de Riudebitlles, que segueix apostant per la cançó d'autor més compromesa i moderna, acostant-lo a una estètica pop, i amb la presència d'elements electrònics que l'ajuden a reafirmar una clara voluntat de renovar el gènere. Partint d'unes lletres molt més properes i sinceres, Cesk Freixas ens parla d'històries quotidianes, on s'hi reivindica el dret al respecte i s'hi fa apologia de la pròpia vida, apostant per la determinació personal i el treball col·lectiu. La mà dels qui t'esperen ha comptat amb els arranjaments i la producció musical de Magí Batalla.

Junts som mes forts; ho recordes? Les cançons són la urgència de posicionar-nos davant del món, de la nostra vida. La urgència d'explicar-nos les coses, de compartir els dubtes, en l'amor i en la batalla. Caminar, equivocar-se i preguntar. O caminar i arribar a Gaeta, qui sap.

La mà dels qui t'esperen és saber que si ens equivoquem, si no arribem a Gaeta, hi haurà algú, en algun lloc, per explicar-nos que a la vida, a vegades, cal fer una aturada, agafar un tros de pa, entaforar-hi el dit i posar-hi un tros de xocolata. És saber que, a prop dels dubtes, hi ha un espai per aprendre, com una biblioteca o una universitat, i tenir la certesa que compartir ens fa més forts, més lliures, més grans.