MySpace a place for friends

Durant el 2008, i després de l’aparició d’un recopilatori de greatest hits titulat Les millors cançons del mil·leni passat (2007 – Ventilador Music), Ai Ai Ai han estat girant intensament el seu nou espectacle que convinava amb passió i disbauxa la seva trajectòria (amb hits de tota la vida) i la nova etapa (amb un format de sound system únic en el gènere de la rumba). Han fet les delícies del personal a festivals de volada com el de Flamenc de Ciutat Vella, el Mas i Mas del Grec o el Festín Caníbal (tots tres a BCN), els Carnavals de Tarragona, el festival de música llatina més important d’Europa (Tempo Latino, de Vic-Fezensac, França), incursions a Bordeaux i Marsella, sense oblidar Leuven i Kortrijk (Bèlgica) i, evidentment, les nostres festes majors. De TV3 al restaurant El Petricó de Vic, del WOMEX (World Music Expo, Sevilla) al club Vermell (Manresa), de les Festes de la Mercè de Barcelona al Cafè Slàvia de les Borges Blanques. Amb Ai Ai Ai, tot escenari és vàlid per liar-la grossa i com diuen a la cançó, ells ‘van i venen’.

En aquest nou disc hi col·laboren Massilia Sound System (Marsella), Larry McDonald (Jamaica – NYC, percussionista emèrit de clàssics com ‘Funky Kingston’ o ‘Rivers of Babylon’), Quino Béjar, Xavi Ciurans i Edu Acedo (de Gertrudis), Papa Dee (de Brooklyn Funk Essentials), Joan Garriga (La Troba Kung-Fu) i lo més gran dels gitanets catalans (Paco Pubill, Johnny Salazar, Francisco ‘Rambo’ Batista...) entre altres. De tot plegat en sorgeix un compendi on la rumba, com sempre, s’abraça a altres gèneres. Totes les rumbes porten a Roma. Dels sons balcànics a l’havanera, del reggae al funk i del garrotín a la salsa.

En directe Ai Ai Ai desplega amb força el seu repertori infecciós: no hi ha festa que se’ls resisteixi. Programacions disparant riddims i seqüències en un format de sound system que funciona a les mil meravelles, teclats, guitarres ventilant la rumba amb l’armonia i la percussió plegades, veus de descontrol i melodia popular, palmes per repicar, alguna percussió que sempre va bé i els balls de la Tia Pepi (si teniu sort) són ingredients necessaris i suficients per aquests quatre monstres de la música en directe.

Ens vam atrevir a demanar a l’oncle Lladó com són Ai Ai Ai i perquè fan el que fan, que és fer música i si pot ser en directe, millor. La resposta no té desperdici. Nosaltres simplement hi podem afegir aquests dos punts abans de la contesta:

“Som escatològics. Políticament, lingüísticament i socialment incorrectes. Som un mal exemple per a les noves generacions i un perill per a qualsevol moble bar quan estem junts, però ens agrada com som. Algú podrà dir-nos que ja tenim edat de posar seny però a nosaltres ens sembla un privilegi poder seguir fent el golfo mentre els nostres excompanys d’institut es dediquen a treballar a La Caixa o dirigir el consell d’administració de qualsevol empresa.”

After 10 years since they put out their fourth album (Esperit de Vi, 1998 – AZ Records) and splitting for 8 years, the Catalan rumba masters Ai Ai Ai are back with a new studio album: Lo més gran del món (2008 – Propaganda pel fet!). During the summer of 2007, Pep Lladó (keyboards, riddims and vox) and Rafalito Salazar (ventilador guitar and vox) met and decided to start walking together again, this time with David Torras (ventilador guitar and vox) and Jordi Gas (vox). Amongst them four, a great musical curriculum can be built: they’ve been playing and producing an essential part of the Spanish popular music for the 30 last years, including Gato Pérez (quintessential rumba totem of the 70’s), Patriarcas de la Rumba (kind of Buena Vista Social Club of the Catalan rumba old singers), Jarabe de Palo (1 Spanish flamenco-crossover-pop band in the late 90’s and early 00’s), Sau (1 Catalan pop band during the 90’s), Sabor de Gràcia…

In Autumn 2007 a greatest hits album of the band appeared under the name of Les millors cançons del mil·leni passat (2007 – Ventilador Music) and Ai Ai Ai hit the road again. During 2008 the band has been touring their new show, including classic tunes of their fourth album and brand new songs, all under a sound system style which has never been used before within the rumba bands. They’ve been conquering souls in shows at Festival de Flamenc de Ciutat Vella, Mas i Mas Grec Festival and Festin Canibal (all them in Barcelona), the Carnival Parties in Tarragona, the most important latin music festival in Europe (Tempo Latino Fest, Vic-Fezensac, France), gigs in Bordeaux (Fr), Marseille (Fr), Leuven (Be), Kortrijk (Be)… From TV stages to a neighbourhood party, from large hall audiences to any club, every place is a good place for them to organize a party.

This new album includes featurings of Massilia Sound System (Marseille), Larry McDonald (Jamaica-NYC, original recording percussionist of reggae classics ‘Funky Kingston’ or ‘Rivers of Babylon), Quino Béjar, Xavi Ciurans and Edu Acedo (Gertrudis), Papa Dee (Brooklyn Funk Essentials), Joan Garriga (La Troba Kung-Fu) and the best musicians in the Catalan gipsy community (Paco Pubill, Johnny Salazar, Francisco ‘Rambo’ Batista…) amongst others. From all this melting-pot results a broad-view rumba flavour that, as this style has been devoted since it was born, meets other styles. All rumbas bring you to Rome. From balkan beats to ‘havaneras’, from reggae to funk, from ‘garrotín’ to salsa.

Ai Ai Ai’s live show is a contagious and infectious party time. Keyboards, guitars inna ‘ventilador’ style (an unique guitar technique that blends armony and percussion together), popular melodies, palmas and a sound system throwing riddims are ingredients enough to achieve the goal: la fiesta. Add, luckily, the great dancings of La Tia Pepi, and discontrol arrives in town!

We asked oncle Lladó why Ai Ai Ai are still playing, and how they manage to do it. Here comes his answer. No extra words necessary.

“We are schatological. We are also socially, politically and linguistically incorrect. We are a bad company for the young people, and a danger for any bar when we are together. But we like it like that. Someone could tell us that we are not in the age of partying and being like this, but for us is a privilege to keep on being 16 forever while our former college mates are now working in a bank or managing enterprises”.

Discografia

NOU DISC AL CARRER! DESEMBRE 2008
LO MÉS GRAN DEL MÓN!
(Propaganda pel fet!, 2008)

Les millors cançons del mil·leni passat
(Ventilador, 2007)

Esperit de Vi
(AZ, 1998)

El temps de Sefalina Kaolin
(AZ, 1996)

Neguits, angúnies i forats
(Discmedi, 1994)

Això Brama
(BMG/Ariola, 1991)