Un septet de jazz que toca cançons? Un projecte valent sense fronteres estilístiques? La voluntat d’experiementació de l’Ona Laietana transportada, sense nostàlgia, als nostres dies? Les respostes a aquests interrogants les trobem a Senyals de vida, el primer disc de Tarannà. Música lliure –composada però també improvisada-, atemporal i que defuig les etiquetes, només fidel a la imaginació i a l’emoció.
Aquest projecte musical sorgeix de la necessitat del compositor Sisu Coromina de fer alguna cosa pròpia amb la música sense una etiqueta prèvia. Només investigar amb el que li passa per dins i ser fidel a la imaginació i a les ganes de crear, sense pensar què és correcte i què no (harmonies, fraseig, formació - instrumentació, forma...) ni si agradarà al públic, tot i tenir-lo en compte.
El primer pas va ser l'enregistrament d'un disc, com a manera de conservar una música que només sonava per dins del cap d l'autor. Sense la pretensió de ser editat ni executat en directe, només volia ser un recull de cançons per ser repartides en CDR als amics i la família. És a partir de la proposta d'edició de la discogràfica Bankrobber que l'autor es planteja de donar llum al projecte en forma de grup, involucrant una colla de músics joves i inquiets de l'escena jazz barcelonina.
El disc apareix finalment la tardor de 2007. Senyals de vida és un álbum de fotos del dia a dia i dels anhels futurs. Brasil treu el cap a “Te i cafè”; la juganera “Pa amb tomata” és una oda a les coses senzilles però ben fetes, i “Recepta dels àngels” aporta soul i màgia a parts iguals. Són només tres de les cançons d’un disc ple de sorpreses. Quin altre grup necessita versionar en un mateix disc a La Polla Records i Erik Satie?
