John Lennon, George Harrison, Jimi Hendrix, The Rolling Stones, Led Zeppelin, Lou Reed, Chuck Berry, Pink Floyd, Bob Marley & the Wailers, Tom Waits, Frank Zappa, Aerosmith, The Kinks, Dr. Feelgood...
Notícia de la publicació de quatre temes inèdits d'en Joan Cardona "Ninyín", dins el programa de la Mònica Terribas "La Nit al Dia" el 29 d'octubre de 2007, coincidint amb el 48è aniversari del seu neixement.
Músics que interpreten i/o han col.laborat ; Julio Lobos , Jesús Moll "Fly",
Lluís Figueras, Marc Marquès, Cristian Marco, Sebastià Saurina "Titi's", Tolo Torres, Jordi Prat, Jordi Pagès, Pau Masramón, Sergi Carós, Esther Garrido "Sté Stón". Gràcies! Gravacions d'en Joan Cardona "Ninyín" (en cintes).
Col.laboració especial de: Aura Marquès Cardona, Carles Cardona Cámara, David Gelmà "D. Stone", Maria Cardona Cámara i Carmelina Cardona Cámara. Un agraïment especial a Conxita Cámara Rivilla per haver-nos acompanyat durant l'elaboració d'aquest projecte amb el seu suport energètic - maternal i sobretot amb el seu immens amor.
Agraïments també a la Mònica Terribas i al seu equip de realització de "La Nit al Día".
Més informació; http://www.ninyín.cat
News of the publication of the four unreleased songs of Joan Cardona Aka “Ninyin” in Mònica Terribas’s TV program "La Nit al Dia" broadcasted on the 29th of October 2007, coincided with his 48th Birthday aniversary.
The musicians that have collaborated are: Julio Lobos, Jesús Moll aka "Fly", Lluís Figueras, Marc Marquès, Cristian Marco, Sebastià Saurina aka "Titi's", Tolo Torres, Jordi Prat, Jordi Pagès, Pau Masramón, Sergi Carós, Esther Garrido aka "Sté Stón". Thank you! Special collaboration of : Aura Marquès Cardona, Carles Cardona Cámara, David Gelmà aka "D. Stone", María Cardona Cámara and Carmelina Cardona Cámara.
We also thank Mònica Terribas and her team of “La Nit al Día.”
More information at: http://www.ninyín.cat
Notícia de la publicación de cuatro temas inéditos de Joan Cardona "Ninyín", dentro del programa de la Mònica Terribas "La Nit al Dia", el 29 de Octubre del 2007, coincidiendo con el 48 aniversario de su nacimiento.
Músicos que han interpretado y/o han colaborado: Julio Lobos, Jesús Moll "Fly", Lluís Figueras, Marc Marquès, Cristian Marco, Sebatià Saurina "Titi's", Tolo Torres, Jordi Prat, Jordi Pagès, Pau Masramón, Sergi Carós, Esther Garrido "Sté Stón". ¡Gracias! Grabaciones de Joan Cardona "Ninyín" (en cintas). Colaboración especial de: Aura Marquès Cardona, Carles Cardona Cámara, David Gelmà "D.Stone", María Cardona Cámara y Carmelina Cardona Cámara. Un agradecimiento especial a Conxita Cámara Rivilla por acompañarnos durante la elaboración de este proyecto con su apoyo energético - maternal y sobretodo con su inmenso amor.
Agradecimientos también a Mònica Terribas y a su equipo de realización de "La Nit al Dia".
Más información en : http://www.ninyin.cat
*****
NOTA:
PER A QUI VULGUI APORTAR LA SEVA SIGNATURA APOYANT A LA HOMEOPATIA; SIGNEU AQUÍ A BAIX (on surten dos puntets... estem en procés d'afegir un link més vistós). ÉS UN ENLLAÇ MINUSCUL PERÒ EFICIENT (com la HOMEOPATIA). GRÀCIES!
PARA QUIEN QUIERA APORTAR SU FIRMA EN APOYO DE LA HOMEOPATIA; FIRMAD AQUÍ ABAJO (en donde salen dos puntitos... estamos en proceso de añadir un link más vistoso...).ES UN ENLACE MINÚSCULO PERO EFICIENTE (como la HOMEOPATIA). GRACIAS.
Us escric aquesta missiva per tal de compartir de nou amb vosaltres, una, aquesta vegada, una mica estranya experiència; L'altre dia era jo dormint quan em vaig despertar de sobte com quasi sempre que et despertes. Aquell dia però, vaig notar com una presència a la meva dreta.
Lentament, girant un si es no el cap damunt el coixí, i mirant de tal manera que l'ull esquerre no veia més que el nas, vaig veure no un, ni dos, ni tres com sempre havia cregut , sinó una munió de jos, una multitud arrenglerada mirant d'ocultar-se l'un darrera l'altre, de Joans, de Ninyíns!! No entenc com sortiren de mi. El cas és que jo vaig començar a entrar a dins seu aleatoriament. Haig de reconèixer que el que em va agradar més, el més intens, el més maco, i el que em va durar uns quants dies va estar quan vaig ser dona. És dificil d'expressar-ho amb paraules però vaig sortir al carrer, era en Joan Cardona i tothom em reconeixia com a tal , però jo era una dona, no en les formes ni en els trets més superficials, sinó en la manera de percebre el món i en la manera com aquest t'afecta. El més divertit és quan vaig ser un orangutà, la manera de moure'm i de pensar, constantment jogant i menjant delícies de la Terra, el temps era un concepte que no tenia cabuda dins el meu cap, era una sensació molt agradable. També vaig ésser un neanderthal, o quelcom per l'estil. El cas és que em passava la vida ajupit picant pedres amb pedres per fer noves pedres dins una cova. No era tan divertit, encara recordo la por constant, més que por, prevenció, la fred i la gana. Aquests van ser els més intensos, però també vaig ser xinès, un negre superbailongo i acòlit de Jah.
Tot plegat realment sorprenent però molt cansat per fer-ho o ser-ho tot en un dia. Així doncs, quedàrem per veuren's més sovint i parlar de les nostres coses. Ja era ben fosc quan van tornar a entrar dintre meu i quan van ser-hi tots, vaig tornar a dormir.
Ara que ja ho sabeu; bona nit i bon dia!
*****
Queridos amigas y amigos:
Os escribo esta misiva con el objetivo de compartir de nuevo con vosotros, una, esta vez, una experiencia un poco extraña. El otro día estaba yo durmiendo cuando me desperté de repente como casi siempre que te despiertas. Aquel día pero, noté como una presencia a mi derecha.
Lentamente, girando un sí es no la cabeza encima de la almohada, y mirando de tal forma que el ojo izquierdo no veía más que la nariz, vi no uno, ni dos, ni tres como siempre había creído, sino una muchedumbre de yos, una multitud alineada intentando ocultarse uno detrás del otro, de Joans, de Ninyíns. No entiendo cómo salieron de mí. El caso es que yo empecé a entrar dentro de ellos aleatoriamente. He de reconocer que el que me gustó más, el más intenso, el más bonito, y el que me duró unos cuantos días fue cuando fui una mujer. Es difícil expresarlo con palabras pero cuando salí a la calle, era Joan Cardona y todo el mundo me reconocía como tal, pero yo era una mujer, no en las formas ni en los rasgos más superficiales, sino en la forma de percibir el mundo y en la forma en que este te afecta. El más divertido fue cuando fui un orangután, la manera de moverme y pensar, constantemente jugando y comiendo delicias de la tierra, el tiempo era un concepto que no tenía cabida dentro de mi cabeza, era una sensación muy agradable. También fui un Neandertal, o alguna cosa por el estilo. El caso es que me pasaba la vida agachado picando piedras con las piedras para hacer nuevas piedras dentro de una cueva. No era tan divertido, aún recuerdo el miedo constante, mas que miedo, prevención, el frío y el hambre. Éstos fueron los más intensos, pero también fui chino, un negro súper bailongo y acólito de Jah.
Todo fue realmente muy sorprendente pero muy cansado de hacerlo o serlo todo en un día. Así pues quedamos en vernos con mas frecuencia y hablar de nuestras cosas. Ya había oscurecido cuando volví a entrar dentro de mi y cuando estuvimos todos, me volví a dormir.
Ahora que ya lo sabeis; ¡ buenas noches y buenos días!
*****
Dear friends,
I am writing to you this letter in order to share with you, an experience, this time a bit wear; a few days ago I was sleeping when I suddenly got up, like the way I usually get up. That day though, I felt a presence on my right side.
Slowly, I turned my head from de pillow, and I look on a way that my left eye only could see my nose. I didn’t see one, two or three as I usually believed, whereas I saw a group of my doubles, a group of myself lined up, hiding one after the other, of Johns… of Ninyins.I don’t understand, how they could get out from me, but in fact I started to go inside them rather randomly. I recognize that, what I liked it most, the most intense, the most beautiful, and what stayed with me a few days after, was when I became a woman. This is difficult to express with words, but when I went out on the street, I was Joan Cardona and every body new me as that. But I was a woman, not in the general traits, but on the way I perceived the world and how the world affected me. The most funny was when I became an Orangutan, the way I moved and thought, constantly playing and eating goodness from the earth, and the time was a concept without meaning in my head, just a beautiful sensation. I also became a nearthental, or something like that. I remember being in a sitting position of a cave, banging stones in order to make new ones. This wasn’t an enjoyable experience; I remember having constant fear, being extremely precautious, cold and hungry. These were the most intense ones, but I also was a Chinese, a black man good at dancing and an acolyte de Jah.
Everything was amazing, but it was very tiring to be all these beings in one day. We decided we would meet often, and we would talk about ourselves. It was dark when they all went back inside my body and then I fell sleep.
Now that you know it, good night and good morning.
*****
http://www.youtube.com/watch?v=YW7JAo_0ROU
-
Joan Cardona / NINYÍN’S MIND TRIBUT's Friend Space (Top 40)
Joan Cardona / NINYÍN’S MIND TRIBUT has 479 friends.
El día 29 de Octubre de 2009... dia de St. Narcís se vió a Júpiter claramente debajo de la luna.
Escribo este comentario hoy que hace 8 años que Pau emprendió viaje hacia Júpiter... seguramente se quedó esperando a Ninyín que despegó 2 meses y 16 dias más tarde...
Vuestra energía sigue fluyendo a través del tiempo y del espacio... y la seguimos recibiendo.
felicitats amic, avui faries mig segle sí encara fosis en carn i osos a la vila del pingüi i acabariem mig torrats (o totalment) despres de jugar 2h al billar a la plaça aquella de la esglesia de les corts, pero el teu estat es molt mes gran que aixó ara. no feu masses gamberrades aquesta nit el pau i tu alla dalt. jo si fa falta us envio una furgo de voll damm avui. una abraçada molt gran als dos. per molts anys ninyin
El trobo molt a faltar al Joan Cardona quan de temps ja ha passat que està a Jupiter? quina merda això del càncer ningú hauria de morir jove i menys per una malaltia però menys encara per accidents de transit és una gran merda tot plegat. L'estimaré sempre i sempre el portaré a dins meu. Núria
Highway
Star
Things I Never Said
Into The Fire
Strange Kind Of Woman
Ted The Mechanic
Rapture Of The Deep
Contact Lost
Well Dressed Guitar
Sometimes I Feel Like Screaming
The Battle Rages On
Don Solo
Lazy
Perfect Strangers
Space Truckin'
Smoke on the water
--------
Paice Solo
Hush
Glover Solo
Black Night
Era de noche. La carretera secundaria estaba mal iluminada, quizás fué por eso o quizás por la excesiva velocidad de aquel auto, pero lo cierto es que el conductor no llegó a ver el camino de tierra que se adentraba en el bosque. El camino estaba medio sepultado por la vegetación y únicamente era transitable a pié. No tendría más de 200 metros e iba a parar a una solitaria casa de madera. A primera vista parecía abandonada , solo la debil luz de una vela a través de una ventana indicaba que alli vivía alguien. Tres años antes, cuando la compró aquel matrimonio huyendo de la ciudad para iniciar una nueva vida, el aspecto era muy diferente, pero las cosas, a veces, no son como las esperamos y ella no se adaptó bien al lugar. (Juan) - Juan, no sé si me adaptaré, dijiste cuando la compramos, y lo dijiste cada día durante todo el primer año. Juan, volvamos a la ciudad; Juan, aquí no puedo vivir; Juan, me ahogo aquí sola; Juan, necesito ver gente; Juan, me deprimo…. así todo el puñetero año. Parece mentira como han cambiado las cosas. El primer año me insunuaste varias veces la posibilidad de dejarme , supongo que después de aquella discusión tan fuerte te calmaste, pero me desilusionaste tanto qué, desde entonces, cada día me digo lo mismo : " quizás mañana te deje abandonada". Tú ya ni me miras, ni me hablas… Eso me entristece porque, en el fondo, aún te quiero. "Quizás mañana te deje", pero no se si soportaría no verte más, no se si soportaría no volver a oler tu presencia , quizás mañana te deje …
Diciendo esto, Juan, como cada noche desde hacía 2 años, volvió a cerrar el baul donde había metido el cadaver de su mujer después de degollarla.
ei nois, us invitem a la festa! passeu a escoltar les bandes d'akest any! i apunteu-vos al festival del dia 4!! us esperem!! salut i sort!
El Rockal’era Music Festival és un festival gratuït, sense ànims de lucre. Una festa d’amics amants de la bona música rock. Una nit de Rock, però també de Dj’s, Audio-Visuals, Jam Session, Graffitis, Paradetes i més sorpreses, però sobretot, de molta màgia procedent del “Gran Roc”. més info al perfil..
Thank you for connecting! If you're interested, I'm offering one free original MP3 download to my new MySpace friends, just let me know the name of which track would you like to get and I'll tell you where to download it for free. Keep in touch!
Hola família gràcies per dir-me que si ara fa 20 anys que conec al Joan amb la resta d'amics i la veritat al trobo molt a faltar. També donar-vos les gràcies per fer aquesta pàgina dedicada al seu record és un plaer que hi hagi gent que encara al recorda una salutació incondicional per tots vosaltres. Núria-Ratllda