Conegut com Mr. Rocsteady, Mr. Smooth o The Voice of Choice, Ken Boothe és un dels cantants més populars i commovedors de l'era del rocksteady, juntament amb un altre artista que va estar a La Mota Festival, Alton Ellis. On Alton Ellis és suau com la seda, la veu de Ken Boothe és profunda i brillant, amb la qual es va guanyar la reputació de ser la resposta jamaicana a Wilson Picket.

Ken Boothe és una de les veus més poderoses, apassionades i emotives del món. Utilitza el poder de la seva ànima per cantar des del seu cor. Quan canta, la seva veu es converteix en un incomparable instrument que combina ritme, harmonia i melodia a la vegada que reflexa les seves emocions més profundes. És pura energia positiva i transmet harmonia, pau i amor.

Qui escolti cantar aquest home quedarà astorat per la seva força i encant. Jamaica sempre ha comptat amb extraordinaris cantants capaços de competir amb els més grans del jazz, soul o gospel, i destacar entre tanta estrella té molt de mèrit. I la veu de Ken Boothe és una d’elles.

Va néixer a Kingston l’any 1948 i la seva carrera musical va començar als quinze anys fent un duet amb Stranger Cole, eren Stranger and Ken, i ja en la seva primera època va tenir èxits com All Your Friends, Hush o Artibella.

Se’l començava a comparar amb els cantants de soul americà, i va ser ràpidament anomenat “el Wilson Picket jamaicà”, pel seu estil feroç però educat.

Les seves primeres gravacions van ser per a l’Studio 1 de Coxsone i, a partir de la seva col·laboració amb diferents productores, va acabar treballant com a freelance (independent).

L’any 1971 es va associar amb Gaylad B.B. Seaton i va gravar un àlbum just a l’època en la qual tornava boges a les noies de quinze anys amb la seva veu emotiva i el seu bon veure. I els èxits continuaven, tant a Jamaica com a Anglaterra. El punt àlgid de la seva carrera va ser quan va començar a col·laborar am el pianista i productor Lloyd Charmers. Especialment amb la versió de David Gates del tema Everything I Own, el qual va colpejar fort a les llistes d’èxit angleses. I d’altres cançons com Crying Over You, que va arribar al nº 11 al febrer del 75 al Regne Unit.

En l’actualitat està consagrat com una de les grans veus del soul de Jamaica i la seva assistència als concerts oldies a l’illa és sempre obligada. http://www.myspace.com/kenboothemusic

Conocido como Mr. Rock Steady, Mr. Smooth o The Voice of Choice, Ken Boothe es uno de los cantantes más populares y conmovedores de la era del rocksteady, junto con otro artista que estuvo en La Mota Festival, Alton Ellis. Donde Alton Ellis es suave como la seda, la voz de Ken Boothe es profunda y brillante, con la cual se ganó la reputación de ser la respuesta jamaicana a Wilson Picket.

Ken Boothe es una de las voces más poderosas, apasionadas y emotivas del mundo. Utiliza el poder del alma para cantar desde su corazón. Cuando canta, su voz se convierte en un incomparable instrumento que combina ritmo, harmonía y melodía a la vez que refleja sus más profundas emociones. Es pura energía positiva aportando harmonía, paz y amor.

Quien ha escuchado cantar a este hombre queda prendado por su fuerza y encanto. Jamaica ha contado siempre con extraordinarios cantantes, capaces de competir con los grandes del jazz, soul o gospel, y destacar entre tanta estrella tiene mucho mérito. Y la voz de Ken Boothe es una de ellas.

Nació en Kingston en 1948 y su carrera musical comenzó a los quince años haciendo duo con Stranger Cole, eran Stranger and Ken, y ya en esa primera época tuvieron éxitos como All Your Friends, Hush o Artibella.

Se le empezaba a comparar con los cantantes de soul americanos, siendo rápidamente apodado como "el Wilson Picket Jamaicano", por su estilo feroz y educado.

Sus primeras grabaciones fueron para el Studio 1 de Coxone y a partir de su colaboración con diferentes productores, terminó trabajando como "freelance" (independiente).

En 1971 se asoció con Gaylad B.B. Seaton grabando un álbum justo en la época en la que volvía locas a las quinceañeras con su emotiva voz y su buen ver. Y los éxitos se sucedían, tanto en Jamaica como en Inglaterra, siendo el punto álgido de su carrera cuando empezó a colaborar con el pianista y productor Lloyd Charmers, y especialmente con la versión de David Gates del tema Everything I Own que golpeó fuerte en las listas de éxito Inglesas en 1974, seguida por otras canciones como Crying Over You, que llego al Nº 11 en Febrero del 75 en el Reino Unido.

En la actualidad esta consagrado como una de las grandes voces soul de Jamaica y su asistencia a los conciertos de oldies en la isla es siempre obligada. http://www.myspace.com/kenboothemusic

Michael Rose, un dels artistes més importants de la història del reggae. La seva veu tan característica li ha permès adaptar-se a totes les èopques des del reggae dels 80 fins al dancehall més actual. Com a vocalista principal de Black Uhuru va convertir aquesta banda en la més important de la dècada dels 80 gràcies a cançons com "Guess Who's Coming To Dinner", "Sinsemilla" o "Happiness", entre d’altres. Entre el seu extens currículum trobem diferents reconeixements, alguns de tant destacats com el premi Grammy aconseguit l’any 1985. Actualment, en solitari, torna a la primera línia de l’escena reggae amb temes com “Shout Out”.

Per a Michael Rose, producte d’un dels ghettos més violents de Kingston, les lletres que escriu són la manera més efectiva de fer arribar al públic un missatge d’esperança, dignitat i respecte per un mateix. És, sense dubte, un dels cantants més distingits de Jamaica, com a membre de Black Uhuru va ser un dels fundadors del moviment roots, abans de la seva exitosa carrera amb ritmes més moderns.

Nascut al ghetto de Waterhouse a Kingston, Jamaica, l’any 1957, Michael Rose es va introduir al món de la música gràcies als seus germans, dels quals la va aprendre a estimar i interpretar des de petit. Dotat amb una potent veu, des de la seva adolescència, Michael Rose es va nodrir pels més importants músics i productors de Kingston. El seu talent va ser ràpidament reconegut i no va trigar a fer les seves primeres gravacions en solitari abans de passar a ser la veu principal de Black Uhuru.

A finals dels 70 i principis dels 80, Rose s’havia guanyat el reconeiexement del públic de reggae internacionalment gràcies al seu scowlin’n’powlin dalt de l’escenari i la seva veu wail’n’scat. Al costat dels llegendaris Riddimm Twins (el bateria Sly Dunbar i el baixista Robbie Shakespeare), i acompanyat de les veus de Duckie Simpson i Sandra Jones, la veu de Michael Rose i les seves místiques i profunes lletres rastafaris van ajudar a portar una excitant era a la música reggae amb àlbums com Sinsemilla, Red, Chill Out o Anthem, l’últim dels quals va ser guardonat amb el primer Grammy atorgat a un grup de reggae l’any 1985. Michael Rose va tenir, sense dubte, un profund efecte en el so de Black Uhuru. La seva característica veu va convertir Black Uhuru en la banda més important de la dècada dels 80.

L’any 1985, Michael Rose deixa Black Uhuru per iniciar la seva carrera en solitari. Després d’haver editat “Bogus Badge” i “Demonstration” amb el seu propi segell Grammy Rose, va decidir fer una parada a la seva carrera musical i tornar a la seva granja a Jamaica.

Des de mitjans dels 90 les gravacions de Michael Rose han unit dancehall i dub amb R&B, aconseguint ritmes propers al hip hop gràcies a productors del Regne Unit com Mafia o Fluxy, mags de l’estudi com Karl Pitterson i Dr. Paul, i la seva actual banda, Dubline Band. Aquest tipus de col·laboracions ha penetrat en nous públics, gràcies a la vital importància de les melodies i les lletres en noves cançons com "Jailhouse Call," "People Dem Bawling" i "Musical Rate." A La Mota Festival presentarà el seu darrer hit “Shoot out” dins de la gira 2008, de títol homònim. http://www.myspace.com/mykalrose1

Michael Rose, uno de los artistas más importantes de la historia de la música reggae. Su característica voz le ha permitido adaptarse a todas las épocas y estilos, desde el reggae de los años 80 hasta el dancehall más actual. Como vocalista principal hizo de Black Uhuru la banda más importante de la década de los 80 gracias a canciones como "Guess Who's Coming To Dinner", "Sinsemilla" o "Happiness" entre muchas otras. Entre su intenso curriculum encontramos numerosos galardones, algunos tan destacables como el premio Grammy logrado en 1984. Actualmente, en solitario, vuelve a la primera línea del reggae con temas como “Shout out”.

Para Michael Rose, producto de uno de los ghettos más violentos de Kingston, las letras que escribe son la manera más efectiva llegar al público con un mensaje de esperanza, dignidad y respeto por uno mismo. Es, sin duda, uno de los cantantes más distinguidos de Jamaica, como miembro de Black Uhuru fué uno de los fundadores del movimiento roots, antes de su exitosa carrera con ritmos más modernos.

Nacido en el ghetto de Waterhouse en Kingston, Jamaica, en 1957, Michael Rose se introdujo en el mundo de la música gracias a sus hermanos, de los que aprendió a amar e interpretar la música desde pequeño. Dotado con una potente voz, desde su adolescencia, Michael Rose fué influido por los más importantes músicos y productores de Kingston. Su talento fué ràpidamente reconocido y no tardó en hacer sus primeras grabaciones en solitario antes de pasar a ser la voz principal de Black Uhuru.

A finales de los 70 y principios de los 80, Rose se habí aganado el reconocimiento del público reggae internacionalmente gracias a su scowlin’n’powlin encima del escenario y su voz wail’n’scat. Al lado de lo legendarios Ridims Twins (el batería Sly Dunbar y el bajista Robbie Shakespeare), y acompañados de las voces de Duckie Simpson y Sandra Jones, la voz de Michael Rose y sus místicas y profundas letras ayudaron a llevar una excitante era a la música reggae con álbumes como Sinsemilla, Red, Chill Out o Anthem, el último de los cuales fué galardonado con el primer premio Grammy otorgado a un grupo de reggae en 1985. Michael Rose tuvo, sin duda, un profundo efecto en el sonido de Black Uhuru. Su característica voz convirtió a Black Uhuru en l abanda más importante de la década de los 80.

En 1985 Michael Rose deja Black Uhuru para iniciar su carrera en solitario. Tras editar "Bogus Badge" y "Demonstration" con su propio sello Grammy Rose, decide hacer un parón en su carrera musical y volver a su granja en Jamaica.

Desde mediados de los 90 las grabaciones de Michael Rose han unido dancehall i dub con R&B, consiguiendo ritmos próximos al hip hop gracias a productores del Reino Unido como Mafia o Fluxy, magos del estudio como Karl Pitterson y Dr. Paul, y su actual banda, Dubline Band. Este tipo de colaboraciones ha penetrado en nuevos públicos, gracias a la vital importancia de las melodías y las letras en nuevas canciones como "Jailhouse Call," "People Dem Bawling" y "Musical Rate." En La Mota Festival presentará su último hit “Shoot out” dentro de la gira 2008, de título homónimo. http://www.myspace.com/mykalrose1