Xavi Mata: veu, teclats (rolands, casios de joguet), guitarra
David "Garcieta": veu, baix, baglamàs, programacions, cosetes que sonen
Influences
markos vamvakaris, el botifarra, renatto carosonne, ovidi montllor, bach, madó buades, atahualpa yupanqui, coltrane, bola de nieve, albert pla, lee perry, miquel gil, the doors, sly&robbie, òpera, cançó sudamericana, catalana, francesa, napolitana, etc... jim hall, sonny rollins, big youth, parker&lily, gato pérez, música coral, el cant de les useres, art ensemble of chicago, polifonies sardes, thelonius monk, miles davis, jimi hendrix, comedian harmonist, el rembetico en general, el flamenco en particular, el rai i the cure.
Els Twins neixen l'agost del 2000, d'una manera casual, alegre i despreocupada. Tan despreocupada, que tarden tres anys en començar a tocar.
El punt de partida és l'Ovidi Montllor, que per aquella època encara no estava canonitzat. D'ell n'estudien la manera de dir, la força, vigor i convicció amb que es plantava a un escenari. Però l'artista-cantant-pallaso no és l'única referència, i la parella també beu del toasting jamaicà, de la cançó sudamericana, i moltes coses més. El coctel és de cuidau, i amés està adobat per una particular manera de fer (una personalitat pròpia, si es permet).
Esta ha estat gestant-se durant molt de temps al si de la insigne revista Moixama, de la qual ne tenen el 50% de les accions. Qui no conega la revista ja tarda en buscar la seua web!
Doncs així, amb alegria indolent, a poc a poc, sense pretensions, però sense perdre de vista el llunyà horitzó, els Twins han anat fent-se un raconet, en el coret de molts i moltes espectadores (Normal, sempre reparteixen pictolins al concerts).
Voteu "La Bundu Band" al concurs "Gira Maresme 2009". Una ajuda per donar-nos a conèixer millor :) Només ens heu de buscar a la llista i clicar a "vota'l"
Gràcies amics El Jan Diaz i jo fem poemes musicats i tenim també com a referència a l'Ovidi Montllor, cosa que ens fa compartir gustos i, fins a cert, punt estils musicals. Una forta abraçada de Jan i meva A més crec que som paisans. Sóc d'Alacant. Marcel Maronas
