PAPA:NOES

Music

FEATURED SONG

Play
Play Next
Add to queue

Ardent

Album:

Released: Jan 1, 2002

Label:

1. Play
2. Play Next
3. Add to queue
Ardent
3:36
1,157 plays
1. Play
2. Play Next
3. Add to queue
Els temps estan canviant
3:53
261 plays
1. Play
2. Play Next
3. Add to queue
Tan real
3:41
1,299 plays
1. Play
2. Play Next
3. Add to queue
Gotes de mel
5:00
28 plays
1. Play
2. Play Next
3. Add to queue
Egoisme
5:44
1,062 plays

Total Plays: 6,738 / Plays Today: 1See All Featured ►

General Info

Genre: Alternative / Pop / Rock
Location Es
Profile Views: 14907
Last Login: 1/7/2012
Member Since 12/2/2006
Website www.papanoes.com
Type of Label Unsigned
Bio
Nascuts al 1999, graven la seva primera maqueta a la primavera del 2000. Guanyen al mateix any el VI Concurs de Maquetes de la Revista ENDERROCK. Al 2002 editen el seu primer disc, "MONO" (Música Global) amb la col·laboració de Santi Balmes de Love of Lesbian a "Egoisme" i de Lluís Llach a "Dins el llit". Després d'un temps callats en el desert editen el seu segon treball, "SEGONA CLASSE" (Edicions Singulars, 2006). Papa:Noes ha compartit escenaris amb Sidonie, Lori Meyers, Xavi Vidal, Coleccionistas, Glissando*, Sapo, entre d'altres. Al desembre 2007, el portal Ritmes.cat escull el clip Tan real de Segona classe, realitzat per la productora AcidFactory com a Millor Clip del 2007. Al febrer del 2009, la revista Enderrock edita el DVD Premis Enderrock 2008 amb els millors clips de l'any on s'inclou Tan real. Al febrer de 2009, col·laboren en el disc de tribut a Sau que la revista Enderrock edita en motiu del desé aniversari de la mort de Carles Sabater.
Members
Albert Jordà, Gerard Mallorquí, Juan Moreno
Influences
Sounds Like
MONO (Música Global, 2002) Mono reviews: "Les seves composicions es mouen entre el pop i el rock, amb un prefecte equilibri entre les lletres i les guitarres, entre el classicisme instrumental i les adquisicions tecnològiques. I el millor de tot: sonen naturals, emocionalment naturals i, per tant, creïbles. Jordi Palmer (Avui, 4/12/2002) "Mono és un treball madurat i pensat, que evidencia que la feina feta en els darrers dos anys -des que van guanyar el Concurs de Maquetes Enderrock, que els ha permès enregistrar aquest disc ha estat fructífera. L'actiu més important de la banda és el seu so, que sona compacte i poderós. J. Vilarnau (Enderrock núm. 85) ........................................ SEGONA CLASSE (Edicions Singulars, 2006) Segona classe reviews: "El nou treball és un disc ple de referències al pop britànic de la dècada dels noranta. Els temes donen més protagonisme a les guitarres, en un disc de primera que busca les arrels en la senzillesa, tot i ser cru i natural com la vida mateixa. La millor segona part de la història musical de Papa:Noes es diu "Segona classe"." Ll. Gendrau (iCat fm) "És un treball de primera classe malgrat el nom, que més enllà de la modèstia reivindica una etiqueta musical que té les seves arrels al pop britànic. És un grup amb una sonoritat pròpia. Ho demostra el ritme de "Tan real", la màgia d'"Aturats en un embús", la tranquil·litat de "Peixos" o la força de "Poc és simple". El més clar exemple que la -bona- música és cultura de primera categoria." Elisenda Soriguera (Enderrock núm. 137) "Corre el 2000 y el grupo Papa:Noes gana el VI Concurso de Maquetas Enderrock, graba dos años después el CD "Mono" con Lluís Llach y Santi Balmes (Love of Lesbian) como invitados, los críticos hablan de la original apuesta "difícilmente clasificable" de esta banda de Tarragona, La2 de TVE graba un vídeoclip del single "Ardent", presentan el CD en L'Espai de Barcelona... Ajenos a la verborragia del campeonato del rock, al barullo de los que esperan en pasillos y antesalas, a la ansiedad de las pseudoestrellas de culebrones coloridos, este grupo liderado por Albert Jordà cree en las paradojas de la creación artística: pop con pop-rock con rock con electrónica con funk y etcéteras, en catalán. Si la voluptuosidad acaso se distribuyera en grageas, este bien podría ser un ejemplo. Papa:Noes termina en Febrero 2005 de grabar su segundo disco, "Segona classe", un cd de cuidada producción y primerísima clase que sin embargo no encuentra sello hasta finales de año. Como un gigantesco pac-man, el mercado no hace distinciones y fagocita todo aquello que le sale al cruce en las góndolas del Supermercado. Guitarrones, gratas melodías, texturas, guitarras rabiosas, bases capaces de coquetear con el funk, una voz que escribe, canta y convence, capa a capa, espada a espada, pero sobre todo: se trata de grandes canciones de un grupo con personalidad propia. Así de clar i català. Este es un disco que "no vol mirar al passat". Un material nuevo que sin embargo parece madurado a fuerza de conciertos, estudio, ideas y energía. Vísceral cual cross-en-plena-mandíbula, un puñado de bellas canciones rodeadas de un sonido que pega tan fuerte como a veces lo hace el día a día. Un disco que dará que hablar de la banda de Tarragona." (Fernando Prats)