Amb la secció de vents "Meticulositat Descurada" i "Irregularitat Metòdica" al piano.
Concert de Presentació de "Sí-No" 10 de Maig de 2008, Teatre Metropol, Tarragona
oxímoron
m. [FLL] [FL] Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.
Consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament.
exemple literari
[...] parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna, orfe de llum, sota del sol que crema.(Joan Maragall, “La vaca cega”)
(...) l'únic llenguatge possible és el llenguatge pradoxal i "oximorònic".*
*Em permeto una única excepció a la promesa de no incloure notes en aquest llibre per recordar el significat de l'oxímoron, el desús del qual ja és, en si, inquietant i significatiu. L'oblit d'aquesta figura retòrica revela la influència del pensament unívoc i la por de la cultura moderna a la polisèmia, d'una banda, i a l'ambivalència, de l'altra. És més, el nostre oblit ens demostra l'alienació del veritable pensament, que és fonamentalment comparatiu, atès que pensem, situant-nos en l'agulla de la balança, per "sospesar" correctament les coses.
L'oxímoron, jugant amb l'etimologia d'oxus -afilat, punxegut, pentrant-, i de moros -esmussat, sense punta, i d'aquí fofo, inert, estúpid, boig, etc.-, seria per tant allò afilat-esmussat, la follia penetrant, el punxó de l'estupidesa, la punta que penetra allò tou. L'oxímoron harmonitza dues nocions que aïlladament són contràries. La paradoxa posa dues opinions (doxai) l'una al costat de l'altra (para), l'oxímoron fa penetrar una idea en una altra. La paradoxa ens encara al dualisme, l'oxímoron al no-dualisme, a l'advâita. El pensament oximorònic no es deixa reduir ad unum, ni a unicitat ni a univocitat, seria una contradicció, i la contradicció no es pot pensar.
Breu biografía del típic cantautor tautològic amb banda.
Roger Benet va nàixer, va crèixer, i encara ni s'ha reproduït -o si més no, obtenint-ne resultats palpables- ni tampoc s'ha mort; però no per això deixa de ser persona.
...ah! per cert, també és molt maco segons la seva àvia.
És doncs, durant aquest període de "dil·latada contracció" que resulta ser la seva vida, quan s'arriba a creure que passa prou temps practicant el que anomena "esdevenirs musicals" o concerts, i també (des)composant cançons (o com ell breument defineix: petits fragments anecdòtics, "simplement complicats" però alhora "imprescindiblement innecessaris" per arribar a la "incompleta senceritat" que ens ofereix la dramàtica existència).
Per això finalment s'anima a plasmar la seva més que dubtosa duració en un primer CD:
"Sí-No"
(ES, 2008)
clicka sobre del sobre per comprar-lo!!
Això sí, acompanyat sempre en aquesta dura tasca dramàtico-fluido-musical pels seus "independents inseparables" Oximorònics, qui no són més que la materialització en forma de pseudopersones de les contradiccions que ens trobem en el dia a dia.
Bé, de vegades també actua sol, en duo amb "Il·luminació Profana" o amb el "Quasi Quartet Trio".
Però li agrada prou practicar la reciprocitat musical, així que per aquest primer CD, "Sí-No", ha comptat amb col·laboracions com les de Julio Lobos (ex-Sopa de Cabra, actual Manu Chao & Radio Bemba i Gaia Stalla), Daniel Espasa (Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, OBC), Florenci Ferrer (Vinodelfin, Sidonie, Shuarma), Maira Comalat (Relk), Ivan Martínez (Don Simón y Telefunken, Pascal Comelade, Pau Riba) i Pau Riba, entre molts d'altres músics i amics.
Tot això només per apaivagar el seu esperit antitètic i intentar acceptar que les incoherències i les contradiccions que ens inunden en el dia a dia són més païbles si les empassem amb humor i positivitat.
I és a través de la ironia (humor també contradictori), dels múltiples paranys lingüístics, de les contínues metàfores o poesies visuals, dels punts de teatralitat, dels diàlegs entre els propis músics i amb l'espectador, dels continguts contemporanis de les lletres, del paralel·lisme directe entre música i lletra i de molts altres elements relacionants amb la "Improvització Plantejada" que Roger Benet aconsegueix fer de cadascun dels concerts un nou espectacle dinàmic, atrevit, creatiu i arriscat.
Hola Roger! Hem penjat al myspace el tema que hem gravat a l’estudi La Casamurada com a finalistes del concurs Track 2009. És la cançó “Confessions” (versió Casamurada). Et convidem a escoltar-la!
Per cert, aquest dissabte tenim la final del concurs Track 2009 al Vendrell! Un concert on també actuaran Els Pets… i és gratuït!!!
Roger guapo!!!! Como va todo? Nosotros montando la banda ya...que ya era hora!!...de aquí a poco (espero) a rodar por ahí los temitas a ver que tal en directo...Besotes!!
------PUBLICIDAD------- Hola, este domingo a las 20:30h Jam Session en el "Keyboard Jazz Lounge" C/ Roger de Belfort nº 46 REUS. www.keyboardjazzlounge.com vente y tocamos un poquillo, ;)
