Sempre ens ha influenciat el Gin-tónic, Xiveca, PallMall (mentolados), Nobel, Vermut Izaguirre, Cava, més Gin-tónic, vi (del peleón), plat combinat nº4 de la Tertulia i l’Adrià Puntí.
The Dislèpcia neix la nit del 19/20 de gener de 2007 a l’Escocesa del Poblenou, on durant una festa i després d’ingerir desmesurades quantitats de cervesa, es diuen frases com:
-Osti tiu! hem de muntar un grup!
No és fins el 20 de març de 2008 que troben un dia per gravar alguna cançó. En poques hores i molta cervesa graven dos temes.
La clàssica pregunta: “D’on ve el nom del grup: The Dislèpcia?”
La nit-mati-horadelvermut de la festa a l’Escocesa va donar per molt; la cosa va començar perquè anaven a veure actuar el veí del Raül, Javier Malaguilla (percusionista-bailaor), i van pensar en això de muntar un grup. Mica a mica i animats per la cervesa i l’ambient van imaginar-se les crítiques del futur grup, una d’aquelles crítiques es titulava “Dislèxia Intel•lectual” i feia referència a les lletres de les cançons on tractaven temes com el Dístic Elegiac (un tipus de poesia o vers d’època romana... o algo així...) i els diagnòstics médics d’un dels membres del grup.
Finalment semblava que la formació es diria Dislèxia Intel•lectual, però Dislèxia sonava millor, així que van començar a enviar-se mails amb projectes de cançons "l’asunto" dels quals era “dislèpcia”. Com podeu comprovar, escrit de manera dislèxica i poc acurada ortogràficament. Tot començava a tenir molt més sentit. La primera vegada que van quedar per tocar plegats van acabar gravant un cd, alhora d’escriure el nom al cd la Carme va dir:-The Dislèpcia, mola, sembla... The Strokes...- Doncs si, els va agradar més, tenia aquell punt de internacionalització que tant agrada a l’Ajuntament de Barcelona, i si tenien que demanar ajudes econòmiques això sempre ajudaria.
Ara pengen temes al seu myspace amb la il·lusió de gravar un disc i s’ho estan passant de puta mare. El Josep Ginesta i el Raül Chamorro han trobat aquell punt d’equilibri perfecte entre una parella. Són capaços d’aportar l’un a l’altre allò que els manca, i tot i haver dormit junts en un llit una nit encara no es foten mà, però s’estimen bastant.
Ens agradaria molt saber la vostra opinió/crítica de les cançons, aquestes coses ens fan feliços, podeu enviar suggeriments i altres coses a:
dislepcia@hotmail.es
Vos estimem a tots igual!
jo també us trobo a faltar nois... jo també em trobo a faltar..... jo també ens trobo a faltar.... jo també ens trobem a faltar.... jo també us trobeu a faltar.... jo també ens troben a faltar.... jo també us troben a faltar....
etc....
PD. Molt guai el tema del block. Salut companys i spero us deixeu caure per on ja sabeu un dia d'aquests.....
Niñ@snuestr@s! Os presentamos nuestro último documento, video,..cosa. Una temeridad, un algo raro por el que nuestras madres empezarán a preguntarse cosas varias. Lo encontraréis a la izquierda de nuestro perfil bajo el rótulo "ÚLTIMO ACONTRAVIDEO" (que siendo el último video de A contra blues tiene su lógica ¿no?)
Si entráis en nuestro perfil veréis los nuevos dibujos de la banda. (de propina!) Echadle un ojillo, o los dos, que lo veréis mejor. Palabra de A contra blues.
la vostra creativitat no deixa de sorprendre'm nois; contineu endavant com si res i no feu massa cas de ningu; és més, no feu cas ni tan sols de vosaltres mateixos.
