each man is a frontier
each man is a shadow
each man is a door
each man is a failure
each man is a counter
each man is an outburst
each man is a rumour
each man is a wall
each man is a writing
each man is a silence
each man is shadow
each man is outburst
each man is din
each man is wall
each man is writing
each man is silence
a text is the body. a book –that is to say: the reality that we see– is another body.
and i tell you that the dead kill the living. and that the subtle movement of the word, perhaps wild, perhaps that of chatting, is also a cadaver. they will tell the children, the crazy sages and the heads of department –everything always brand new– and over your eyelids you will always contemplate the imprint of the gesture. your gesture has confused me: you will see on the altarpiece the painting with images with your heart to be swept and, who knows, it will never leave your body. meanwhile i find everything difficult to understand and it chokes me to think of it. on the wet grass, lying, on the trodden earth. inert, stretched out, deserted.
cada home és una frontera
cada home és una ombra
cada home és una porta
cada home és un fracàs
cada home es un taulell
cada home és un esclat
cada home és un rumor
cada home és un mur
cada home és una escriptura
cada home és un silenci
cada home és ombra
cada home és esclat
cada home és fressa
cada home és mur
cada home és escriptura
cada home és silenci
un text és el cos. un llibre –és a dir: la realitat que veiem– és un altre cos.
i et dic que els morts maten els vius. i que el moviment subtil de la paraula, potser el salvatge, potser el del parloteig, és també un cadàver. diran els fills, els savis folls i els caps d’administració –tot sempre per estrenar– i damunt dels parpres contemplaràs sempre l’empremta del gest. el teu gest m’ha confós: veuràs al retaule la pintura amb imatges amb el teu cor per escombrar i del teu cos, qui sap, no s’en partrà mai. mentrestant, tot em resulta difícil d’entendre i m’ofega de pensar-hi. sobre la gespa humida, ajaçat, a la terra trepitjada. inert, estès, desert.
bernard heidsieck, kraftwerk, charles amirkhaniam, ausiàs march, gertrude stein, arnaut daniel, enrst jandl, baltasar gracián, felipe boso & jordi de sant jordi
Penso en una idea que, pel fet
de no recordar-la, adquireix una
importància extraordinària.
eduard escoffet was born in barcelona, where he lives and works. his work encompasses various forms of poetry: sound, visual and textual poetry, and performance. an active representative of the young generation of catalan poets, his influences range from medieval and avant-garde literature to textualism and sound art. he states that he makes vindication of orality, avoiding publication: he works with voice, computer, projections. he works as a sound poet, has organized important sound and action poetry events in spain as PROPOSTA (barcelona, 2000-2004), and has performed in italy, portugal, france, germany, china, belgium, argentina, republica dominicana, chile, czech republic and the united states. collaborated with musicians like walter thompson and josep-maria balanyà and dancers like germana civera and rosa muñoz. he is actually working in his thesis on baroque literature.
since 1999, he has taken part in festivals such as roma poesia, voix de la meditérranée, festival de poesia de barcelona, festival de poesia de la mediterrània, kri kri festival, poézie 2003 and intervocálica/yuxtaposiciones. translated into english, italiano, français, deutsch and español.
Diu que escriu poc, que a vegades oblida algunes de les seves idees abans d’anotar-les i que només mostra una mínima part del que fa. S’autodefineix com dispers i mandrós, encara que també com a poeta, editor i agitador cultural.
Eduard Escoffet treballa amb la paraula i, tot i tenir tres novel.les a mig acabar, és més conegut com a poeta. Un poeta mandrós i dispers, és clar.
Des de fa un temps el seu cap funciona en vàries direccions. Dins la seva obra hi conviuen produccions escrites, visuals o sonores que, essent expressions diferents, troben un nexe en la seva forma, “Sento la necessitat de crear una obra poètica en moltes direccions. La meva poesia va des d’allò personal fins al joc, però sense caure en l’enginy d’una arquitectura lingüística sense vitalitat. La meva ve donada per la multiplicitat que busca ritmes, sons, i que no té per què parlar de sentiments ni d’angoixes” explicava al diari El Mundo el gener de 2002.
Compartir una conversa amb ell fa que, en molts moments, s’hagi de parlar i revisar nocions com ara repetició o fragmentació. Ell mateix constata que bona part del seu treball està basat en aquestes idees. I a vegades és evident. Sentir algunes de les seves peces demostra que la funció de loop dels programes d’edició d’àudio li serveix sovint com a base, “M’agrada molt treballar amb fragments, amb unitats molt petites” unitats que, moltes vegades, no arriben a relacionar-se més enllà de mostrar-se com a una succesió rítmica d’idees. O, dit d’una altra manera, el fragment fet ritme. La poesia sonora li ha permès expressar-se en una llengua minoritària, el seu català natal.
La importància del ritme l’alliberà de la necessitat de dotar contínuament de significats el seu discurs.
Defensor de l’oralitat, Eduard explica a la seva pàgina que no fa llibres “Per casualitat, per principis i també per màrketing. La idea de publicar no és una cosa que em persegueixi. La literatura també és lectura. Jo, per sort, he trobat altres mecanismes per difondre la meva obra, recitant, per exemple, ja em coneixen. D’altra banda, em pregunto: de debò que no hi ha altres mètodes per difondre que no siguin el llibre?”
Matías Rossi
maig 2004
poesiefestival, berlin, june 2007
Dice que escribe poco, que a veces olvida algunas de su ideas antes de apuntarlas y que sólo muestra una mínima parte de lo que hace. Se autodefine como disperso y perezoso, aunque también como poeta, editor y agitador cultural.
Eduard Escoffet trabaja con la palabra y aunque tiene tres novelas a medio terminar, es mas conocido como poeta. Un poeta perezoso y disperso, claro.
Desde hace un tiempo su cabeza funciona en varias direcciones. En su obra conviven producciones escritas, visuales o sonoras que, a pesar de ser expresiones diferentes, encuentran un nexo en su forma «Siento la necesidad de crear una obra poética en muchas direcciones. Mi poesía va desde lo personal hasta el juego pero sin caer en el ingenio de una arquitectura lingüística sin vitalidad. La mía viene dada por la multiplicidad que busca ritmos, sonidos y que no tiene porque hablar de sentimientos ni de angustias» le explicaba al periodico El Mundo en enero de 2002. Compartir una conversación con él hace que en varios momentos se tenga que hablar, definir y revisar nociones como repetición o fragmentación. Él mismo es quien constata que una buena parte de su trabajo esta basado en estas ideas. Y a veces es evidente. Oír algunas de sus piezas demuestra que la función de loop de los programas de edición de audio, le sirve muchas veces como base “Me gusta mucho trabajar con fragmentos, con unidades muy pequeñas” unidadades que, muchas veces no llegan a relacionarse más allá de mostrarse como una sucesión rítmica de ideas. O dicho de otra forma el fragmento hecho ritmo. La poesía sonora le ha permitido expresarse con una lengua minoritaria, su catalán natal.
La importancia del ritmo lo liberó de la necesidad de dotar continuamente de significados a su discurso.
Defensor de lo oralidad, Eduard cuenta en su página que no hace libros “Por casualidad, por principio y también por marketing. Esa idea de publicar, no es algo que me persiga. La literatura también es lectura. Yo por suerte he encontrado otros mecanismos para difundir mi obra, recitando por ejemplo ya me conocen. Por otra parte me pregunto: ¿realmente no hay otros métodos para difundir que no sea el libro?"
Matías Rossi
mayo 2004
quan et veig; quan no et veig
quan et veig ara; quan no et veig ara
quan et veig cos i cos; quan no et veig cos i cos
quan et veig tu la casa el pes; quan no et veig tu la casa el pes
quan et veig i plou; quan no et veig i plou
quan et veig les coses que em dius; quan no et veig les coses que em dius
quan et veig afono el mot en la pedra la porta; quan no et veig afono el mot en la pedra la porta
quan et veig i quan no et veig; quan no et veig i quan et veig
quan et veig quan et veig i moro quan et veig; quan no et veig quan no et veig i moro quan no et veig
quan et veig fet i fet; quan no et veig res
quan et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes; quan no et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes
quan et veig i clou; quan no et veig i clou la rosa
wenn ich dich seh; wenn ich dich nicht seh
wenn ich dich seh: jetzt; wenn ich dich nicht seh: jetzt
wenn ich dich seh: körper und körper; wenn ich dich nicht seh: körper und körper
wenn ich dich seh: du das haus das gewicht; wenn ich dich nicht seh: du das haus das gewicht
wenn ich dich seh und es regnet; wenn ich dich nicht seh und es regnet
wenn ich dich seh: die dinge die du mir sagst; wenn ich dich nicht seh: die dinge die du mir sagst
wenn ich dich seh versenke ich das wort in den stein die tür; wenn ich dich nicht seh versenke ich das wort in den stein die tür
wenn ich dich seh und wenn ich dich nicht seh; wenn ich dich nicht seh und wenn ich dich seh
wenn ich dich seh, wenn ich dich seh und sterbe wenn ich dich seh; wenn ich dich nicht seh, wenn ich dich nicht seh und sterbe wenn ich dich nicht seh
wenn ich dich seh: tat und tat; wenn ich dich nicht seh: nichts
wenn ich dich seh: dieses licht dieses blendende licht dreht sich im kreis; wenn ich dich nicht seh: dieses licht dieses blendende licht dreht sich im kreis
wenn ich dich seh und es schließt; wenn ich dich nicht seh und es schließt die rose
Prague International Poetry Days, november 2007, "repeating myself"
Prague International Poetry Days, november 2007, "et(parlo)"
montpellier, la cooperative, 2002
montpellier, la cooperative, 2002
montpellier, la cooperative, 2002
montpellier, la cooperative, 2002
"búsquese usted un revolver" (text anònim), gratallops, 29 març 2008
les aus+eduard escoffet
festival zaoem, gent (belgium), april 26th 2008 - www.krikri.be/zaoem (video by angela rawlings) poema idealista (felipe boso)
festival zaoem, gent (belgium), april 26th 2008 - www.krikri.be/zaoem (video by angela rawlings) (et)parlo
les aus + marc viaplana + lydia lunch + eduard escoffet.
trying to have fun...
Eduard! gracias por tu comentario!, me alegra mucho que te guste el disco! suerte hoy con Bradien, no los acompañaré esta vez!! pero espero verlos a la próxima! un gran abrazo
A partir de les 20.30 h, a la [2] de l'Apolo, amb l'actuació estelar
d'Usted es un Colectivo, de qui en forma part un servidor de vostès.
Qui no vingui no podrà entrar, queden avisats.
Veja Entrevista que dei para o Programa “Repertório Independente”, onde eu falo de minha carreira, minha história e apesar de estar bastante gripado, ainda canto algumas canções.
Para ver este e vários outros vídeos meus no youtube, entre no link abaixo:
Invités de Gruppen 1: Serge Pey
poète, performer, plasticien Emmanuel Barot
maître de conférences à l'Université Toulouse II - Le Mirail, Département de Philosophie
Robert Kaddouch
pianiste concertiste et pédagogue
Vincent Le Diagon
poète
TOUTES LES INFOS (dates de parution, etc) A PARTIR DE NOVEMBRE SUR LA PAGE
duard! nil 
