De sobte, el sol / perfora un gran núvol / i la tarda esclata/ com si fos un matí
Tardes que esclaten com si fossin matins, aspirar a ser una cançó, provar l’amor per una vegada, tenir set tota la vida... Romàntic i nostàlgic, tot i que també estranyament optimista, el quart àlbum de Mishima, “Set tota la vida” (Sinnamon Records, 07), ens endinsa un cop més al cor i al cap de David Carabén, un compositor complert, antiheroi romàntic de veu personal i paraula precisa.
Formats a Barcelona l’any 1999, els barcelonins Mishima debutaven al 2000 amb “Lipstick Traces”, un primer disc en anglès amb el que ja van aconseguir el reconeixement de la crítica, que no va escatimar comparacions amb els grans mestres de l’orfebreria pop com Arab Strap, The Magnetic Fields o The Divine Comedy.
A aquest li seguiria el també brillant
“The Fall Of Public Man” (03), amb el que va seguir incrementant el seu prestigi, tot i que no va ser fins a la publicació del seu tercer àlbum
“Trucar a Casa. Recollir Les Fotos. Pagar la Multa” (05), que el grup va donar un veritable salt quantitatiu i qualitatiu multiplicant fans i elogis gràcies a un disc casi íntegrament en Català amb el que semblava que a la fi gosaven ser ells mateixos al cent per cent. Considerat com el seu disc de la maduresa, David Carabén i els seus –Marc Lloret (ex Felicidad Blanch), Dani Vega (Vyvian), Oscar d’Aniello (Facto Delafé y las Flores Azules) i Dani Acedo (Vyvian)- van construir un precís treball d’imatges quotidianes en el que les petites coses (trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa) prenien sentit.
Amb una marcada vocació literària –potser per això prenen el seu nom del malhaurat escriptor japonès Yukio Mishima-, per al seu quart àlbum David ha escrit de nou cançons-història que canta en Català, la seva llengua materna encara que la seva mare sigui holandesa, i que embolcalla en melodies a mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, a l’estela de propostes tan personals com les que ofereixen The National o Lambchop. Per a l'enregistrament de “Set Tota la Vida” els Mishima han anat als estudis del mític productor Paco Loco al Puerto de Santa María. Una experiència que ha resultat molt positiva en vista dels resultats i de les seves pròpies impressions, tal i com expliquen al seu blog de myspace. Allà han acabat de donar forma als catorze temes que conformen un disc lluminós amb el que aferrar-se al present i mirar al futur essent conscients de tot el que encara no hem aconseguit i tot i això estar tranquils, tal com recita el David amb la seva veu greu i càlida a “Neix el món dintre l’ull”, un dels grans talls d’aquest disc. Un treball que parla de grans temes com la porosa frontera que separa l’amor de la bellesa, -‘La forma d’un sentit’, ‘Em deuria enamorar’, ‘Vine’-, o allò que desitges d’allò que t’esclavitza –‘El temple‘, ‘Set tota la vida’, ‘Llavors tu, simplement’’-, però també de la bellesa efímera dels ametllers en flor -posant música a un preciós poema de Joan Maragall a “Els Ametllers”-, o del que pots veure des de la teva balconada (‘D’un costat del carrer’, que ben vist no deixa de ser una cançó d’amor...) Tot acompanyat de melodies aparentment senzilles, amb crescendo de guitarres, pianos i bateries, vestides amb els arranjaments precisos i sempre al servei de la cançó als que Mishima ja ens tenen acostumats. Tot i seguir mantenint una certa intimitat en el sò, “Set tota la vida” és un àlbum més cru i contundent que els anteriors, construit a partir de cançons més curtes i directes, i que assumeixen més riscos en els arranjaments i la producció (des del so deliberadament brut de ‘La forma d’un sentit’ fins a la delicadesa d’’El Temple’) que es miren més en la falta d’artificis de la música d’arrel americana que en la sofistificació del pop britànic. Un disc que és, en fí, un pas més en l’intrèpid camí d’una banda que fa temps va oblidar la por i que segueix disposada a seguir creixent.
“Set tota la vida” es una co-producció de The Rest Is Silence, Sinnamon Records i Xarxa de Músiques a Catalunya
El nou disc d'Antagònics ja és al carrer amb el títol Instint.
La caixa porta un cd amb deu cançons i un dvd amb dos videoclips del tema Barcelona i Només Tu més els "making off" dels mateixos. El pots trobar a qualsevol botiga de discos i a les principals botigues online: iTunes, Amazon, Napster, CD Baby i més.
En aquest disc, els Antagònics expandeixen el seu espectre musical amb una nova gama de dibuixos i colors que se sumen al rock característic, potent i contundent, de la banda. A cançons com Sense Tu s'hi reconeix un cert aire chillout que acompanya una lletra profundament trista sobre la pèrdua de la inspiració. Voldria barreja el rock amb una base rítmica que recorda la bossanova. A Ràbia les guitarres despunten esmolades a l'estrofa i greus a la tornada arrossegades per un ritme frenètic. L'irreverent Mantra ens transporta als anys de la psicodèlia mentre Miserables s'inspira en el so Pink Floyd.
¿cómo va todo por ahí? Veo k bien no??? No me estraña... en todos los conciertos k he visto vuestros, se me caía la baba... seguro k no soy la única k le flipa vuestra música.
Weno, nosotros, el próximo sábado 20 de junio tocamos en Barcelona!!!! A las 12h de la noche en Inercia Vice, calle Aribau 124 (entre Provença y Rosselló), y compartiendo escenario con Planeta Tilde!!!
Ah, y es GRATIIIIIISSSS!!!!! Estáis más k invitadooooos.
Si os gustan los NUEVOS temas y estáis por akí ya sabéis... vendréis no??? Síiiii????
Os esperamos!!! la verdad es k sería un placer veros por allí!! Un besazo Cris, de Malakhai
PD: Ah, y al día siguiente, 21 de junio, también tocaremos el Día de la Música en el Parc Catalunya de Sabadell a las 20.30 h.
Hola chicos, gracias por dejarnos formar parte de vuestros amigos, es un placer, suena muy bien vuestra música, espero que os guste nuestro trabajo y que podamos trabajar juntos un dia, si necesitais grabar un videoclip, os deseo muchos exitos. Un beso muy fuerte de todo el equipo de Sietepixel. Mónica. P.D. En nuestro blog podeis ver todos nuestros servicios.
Quin gran concert el de divendres passat a Celrà! Era el primer cop que us sentia en directe i em va encantar. Segurament repetiré a Caldes! Una abraçada i molts èxits
M'encanta Guspira, estel o caricia... és molt dolça... De fet, quasi cada dia l'escolto a l'Ànima... És una cançó molt tendra... M'agrada molt la vostra música!
