Jordi Francolí neix al 1983.
Història musical de Jordi Francolí:
-El 1989 ingresa a l’Escola de Música del Casal de l’Espluga de Francolí. Allà cursa fins a tercer de solfeig elemental, cant coral i segon de violoncel.
-El 1998 li cau una guitarra a les mans, s’enamora d’ella ja que sempre l’havia fascinat el seu so càlid.
-El 2002 canvia la moto per una bateria. .
-El 2005 Entra a formar part del grup “Esclat Gospel Singuers” de Manresa, -dirigit per Ramón Escalé-
-El 2006 actua de solista al musical “Strómboli” que s’estrenà al Teatre-Conservatori “El Galliner” de Manresa.
-El maig del 2007 treu el seu primer treball com a cantautor, anomenat –Jordi Francolí-
-El 2008 estrena un espectacle a l’Auditori de Barcelona com a cantant amb la banda -Vallsamba Reggae Project-.
El gener del mateix any entra a formar part com a tenor al -Cor Gospel jove de l'Aula del Liceu-.
-El 6 d'agost 08 inaugurà el Festival Mas i Mas del Teatre Grec de Barcelona
amb el grup de Soul-Gospel "Barcelona Gospel Messengers" dirigit per Ramon Escalé.
-El 17 de desembre del 2008 actuà al Petit Palau de la música de Barcelona com a solista del Cor jove del Liceu. El 26 de març del 09 amb el grup Gospel Messengers actuà al Palau de la Música.
Actualment ha musicat poesia de Ramon Muntanyola i Josep Vallverdú, cançons que ha incorporat al seu segon treball anomenat:"Sense pressa"-Homenatge a Ramon Muntanyola-._____________________________________________
____ ...... Avui, dia 7 de juny de 2009, de bon matí, he emprés un altre viatge sense conèixer massa bé el destí, tot i saber que els meus passos em marcaran el camí a partir d'ara. Ningú m'ha vist marxar perquè ho he fet de puntetes, amb la primera albada d'aquest matí de primavera. Ha estat així per estalviar-me plors i comiats i que l'últim record sigui del meu somriure. M'emporto cançons, olors de bosc, pols de camins, músiques compartides i tants amics..., us deixo la meva veu perquè us faci companyia si m'enyoreu... No patiu que estaré bé perquè vagi on vagi segur que faré nous amics i trobaré un nou camí, sempre anant cap al sol amb la guitarra a l'espatlla i la lluna per companya, que no em deixarà mai més sol. Ben segur ens retrobarem perquè tots l'hem de fer aquest viatge, i quan arribeu a mi, us esperaré amb la guitarra ben esmolada per cantar-vos una tendra cançó de benvinguda.
FINS AVIAT, COMPANYS I COMPANYES !!!
hola jordi, només passava a saludar-te i a dir-te que aquest dissabte tornarem al teu lloc favorit :-) espero que ens vegis i com sempre et dic, ens esperis, amb la rialla i la guitarra
Hola Jordi, imagino que vas baixar a fer un últim tirabol. Malauradament, per Patum encara no sabia que havies marxat de vacances, potser m'hi vas esperar i jo anava a la meva. De l'any que ve no passa que voltem junts la plaça, tenim un salt pendent. Una abraçada, amic!
jordi, ja deus estar veient quant t'estima la gent, tothom et recorda i et guarda al seu cor. allà on siguis ara, no deixis la teva guitarra, no deixis la rialla, no deixis la tendresa, no deixis les cançons, no deixis la natura, no deixi.s els amics, no deixis la pau, i no deixis la teva sensibilitat. quan ens tornem a veure, vull que em miris i riguis d'aquella manera, com dient, ara ho tornarem a fer, i ens ho passarem molt bé!! fins la propera amic
Jordi, els nens de l escola Joviat et trobaran molt a faltar! Especialment la meva filla Queralt, que sempre parlava de tu (deia que parlaves amb la e). Cada cop que anem a sopar al Viena, la Queralt vol deixar escapar el globus que donen, i diu que és pels angelets que estan al cel. Doncs aquest dissabte passat en va tirar un per tu, pq diu que estàs al cel; l has rebut?
I no qualsevol vent, sabia fer el so de la marinada fins al punt que era capaç de fer que, tancant els ulls, poguessis sentir la carícia de l’aire a la pell. De tant en tant usava aquest vent per fregar les cordes de l’instrument meravellós que li va regalar la mare natura, la veu, una veu dolça i sincera, fonda i sentida fins a esborronar, una veu que se’t feia familiar ben aviat, com si hagués estat dins teu tota la vida, sense fer soroll, latent... També sabia fer córrer l’aire entre els seus llavis i xiular com un rossinyol, amb un xiulet que provocava el silenci només d’arrencar... ben segur que tancant els ulls podrem percebre la dolça carícia de la teva ànima que ara resta repartida entre tots els que vas estimar i que et vam estimar..
Encara que ens hagis deixat, sempre estaràs en els nostres cors i la teva fantàstica veu a les nostres orelles i recordaré aquella bonica rialla quan estigui trista com avui. Ha sigut un plaer haver-te conegut.
Company! Tot el que feies sonava molt bé... però això d'aquests dies sona desafinat Em quedo amb el concert de l'esglèsia vella del diumenge 31 i els aplaudiments que vau rebre
Va ser un plaer coneixe't, no t'oblidaré ni oblidaré el que em vas dir l'últim dia que ens vam veure. Seguiré entrant al teu espai per sentir-te cantar...un petó allà on siguis!!!
No vaig tenir el gust de conèixer-te però la teva veu també m'ha arribat al cor. Veig aquest grup d'amics tocant la guitarra, cantant... aquesta foto té expressió pròpia! Per això deixo aquest missatge, pels que el llegiran, els que s'han quedat a casa, sense la teva presència, i per desitjar-te un bon viatge cap a l'infinit. Que sigui ben dolç...
... I de cop, un matí ja no hi ets. Deixes una caixa plena de projectes, d'il·lusions, de cançons, d'amics que t'estimen i t'enyoraran. La gola s'encongeix en pensar que no tornarem a veure el teu somriure ample i la teva mirada dolça i penetrant, que no tornarem a sentir la teva veu ni la teva guitarra. Avui s'han esquinçat un miler d'ànimes que t'enyoren i res farà que desapareguis del nostre record, per sempre més perquè mentre estiguis dins nostre, seguiràs viu i portarem l'esperit que ens has encomanat pertot, el teu amor a la natura, als amics, al poble que t'ha vist créixer, la teva sensibilitat musical i envers les coses que fan mal l'entorn i espatllen l'ànima dels homes. El camí que has de fer ara l'has de fer sol i malgrat tot, sempre ens tindràs amb tu, nomès cal que xiulis perquè en sentir-te, tots vindrem et cercarem en l'eternitat de l'univers, siguis on siguis... Jordi, bon amic, sempre viuràs en mi, en tots els que hem tingut el privilegi de conèixe't i compartir un tros de camí per aquesta vida amb tu.
Avui m'han dit que has marxat. Tinc el cor desfet i no se que dir-te. Si realment hi han altres viatges després d'aquest, espero que el teu sigui molt llarg i profitós. Ho sento i dono gracies per haver-te conegut una miqueta. Bon viatge.
ja m'han dit que va anar super bé, jo segueixo flipant amb la música que sona al teu espai tiu... les muntanyes de prades et guarden el projecte, a elles tbé els hi agrada!!! vinga prou sabó, encara que sigui sincer, una aclarida despedida en forma de ganes de sentir-ho en directe, anireu tots o format reduit, a la residència el 12? toca i canta!!!
