ARA QUE L'HIVERN
1
Ara que l'Hivern
s'emporta
colorins i colorats;
2
Ara que els arbres ericen
un brancatge escabellat
embruixant un foll seguici;
3
Ara que els núvols regiren
falconades silencioses
per l'espai que cruix com vidre;
4
Ara que es torna erm el terme,
que els matins urpen i tinden
i, en les carns, agulles fiblen;
5
Ara que al clot de les serres
els pobles es fan petits,
arremits dins les palleres;
6
Ara que en les nits ventoses
diran que baixen els d'Eina
a oir missa a Sallagosa;
7
Jo recordaré aquell dia
que passàvem la collada
amb deu homes de l'Algèria,
8
jo recordaré aquell dia
que la Gestapo ens seguia
llurcant sus la neu sang tèbia.
9
Jo recordaré les cases
que ens oferiren l'entrada,
escletxa en la nit gelada.
10
Jo em recordaré d'en Mas
passant gent fugint de França
un dia de tempestat.
11
Jo recordaré en Joan,
Josep, Boris i Maurici
que morí allà a Nuemmgam.
12
L'Hivern ens mordeix l'esquena;
gos foll desencadenat,
xiula el vent com la sirena.
13
Ara els companys entraran
tustant la neu a la porta.
Els ulls vespillejaran
14
com al fogar les buscalles.
Ens asseurem a l'escó;
farà el vi calent, la mare...
15
Parlarem d'això i d'allò,
de guerra i de política,
i el pare dels seus moltons,
16
de la guerra del catorze,
d'aquella del trenta-nou
i de la que ara preparen,
17
del món vell i del món nou...
I acabarem la vetllada
signant el "Clam d'Estocolm".
Poema: Jordi Pere Cerdà
Música i veu: Manel Lluis
..Myspace Layout Generator-Layoutgen.com ..
Tot començà en les darreries dels anys 60 en ple declivi de la Dictadura, les llibertats i els somnis de futur, encara vivien el llarg exili, quelcom que ja no podia resistir més. Els conceptes d'art més progressites no podien ser si no eren en si mateixos un crit que era el condicionant imprescindible. A Barcelona la "Nova Cançó" ja havia esclatat, d'un costat seguint els models dels cantautors francesos, i de l'altre, les influències que venien sobretot dels Estats Units, el dit "folk americà" i els "espirituals negres" (que ràpidament es traduiren al català), les protestes de fora ens havien de servir per aprendre a protestar a casa nostra pel lamentable estat general en que viviem. A la Catalunya Central, al Bages, havien emergit grups de teatre com l'emblemàtic "Art Viu", i en aquells mateixos dies, més joves i mes tendres, emergiren els membres del grup "LA RODA", de vida efímera però rica "pedrera" per on hi van passar un jovent alguns dels quals encara esta en primera línea de la música i la cançó, -i que sigui per molts anys- el grup Coses, ja inexistent, ens deixà un Jordi Fàbregas que avui està en plena forma des del "Tradicionarius", un Anton Rutlló que encara és en la palestra, una indiscutible diva de la cançó dels Països Catalans, com, sens dubte ho és la Marina Rossell, molts altres components del grup es van anar retirant paulatinament vers el destí de la seva vida, mentre restaven els que realment havien aconseguit aprofundir la rella en el camp cada vegada més difícil (sortosament perquè les circumstàncies volien anar a una "normalitat"), d'aquella "nova" cançó que, evidentment, cada cop era menys nova. En el meu modest temps d'efimera vigència, vaig posar música i veu a poemes sobretot del gran poeta rossellonés Jordi Pere Cerdà,
(AQUI EN PODEU ESCOLTAR UNA MOSTRA), però també d'en Salvador Espriu, Agustí Bartra, Gabriel Mora, mentre intentava de cercar un llenguatge personal que em permetés d'expresar per mi mateix el que jo sentia. Guardo un intens record d'aquells dies de la Primera Universitat Catalana d'Estiu de Parada de Conflent, que vam inaugurar. Els recitals de Suissa, de la ma del bon amic el pintor Manel Marzo...
El Myspace reconec que és per gent molt jove, i realment, tot aquest rotllet poser els avorrirà. No obstant aquí queda aquesta mostra de quatre cançons
lletra d'en J.P.Cerdà i música meva, com un modest : EI! QUE JO TAMBÉ HI VAIG SER !! Convido a possibles interessats a visitar el Bloc que tinc dedicat al GRUP "LA RODA, EN EL RECORD" al'adreça que aquí mateix trobareu.
MOLTES SALUTACIONS A TOTS I A TOTES !!!
Manuel Luis Tatjé - 2007.
Hola pare!! Ja veig que vas decorant el teu myspace mica en mica!! Aquesta és, sens dubte una altre manera d'estar en contacte!! D'aqui a una horeta marxem cap a l'estudi, que comencem a grabar el nou disc de Narsilion!!!! Molts petons per tu i la mare!!! Núria
