El 1992 és l’any d’inici del grup amb una formació més o menys estable amb seu a Rubí (Vallès Occidental).
Els dies 6 i 7 de maig de 1994 graven la seva primera maqueta “No t’arronsis” al Dream House Studio (Terrassa). Una cinta editada per Capità Swing amb set temes carregats d’energia i ràbia contra l’ordre establert. La tirada inicial va ser d’unes 500 cintes que a finals d’any es van vendre totes. El contingut de les lletres i l’estil musical oi esdevenen clau per aconseguir un públic fidel independentista i d’esquerres, sobretot de red-skins del Vallès i del Barcelonès, que els segueixen concert a concert participant a ciutats com Terrassa, Manresa, Barcelona, Banyoles, i primer concert fora de Catalunya a Zaragoza (1995).
El 1996 el grup decideix donar-se un descans, i després de clarificar-se i restructurar els membres del grup inicia una nova ètapa pensant ja en treure un CD. Després de tocar per diferents ciutats del país, ateneus i cases ocupades (el mític concert a La Hamsa) i concerts pels presos polítics, i per la insubmissió a l’exercit espanyol, signen el primer contracte musical amb Plastic Disc que de seguida els hi dóna l’oportunitat de gravar un CD.
L’agost de 1997 enregistren als Estudis Panorama de Sant Climent del Llobregat, el seu CD “Remences” amb 11 temes on incorporen un estil més rock, amb un so contundent i textos compromesos, arribant així a un públic més ampli. Aquest CD va ser co-produit pels propis Remences i Plastic Disc. Es van editar 1.000 còpies, i qui sigui capaç de tenir una, és posseidor de tota una joia de col•leccionisme.
El grup va iniciar així una sèrie de concerts per tot Catalunya (unes trenta actuacions més), per destacar un a Madrid i un altre a Xixon (Astúries), on els directes també incorporaven versions de Cockney Rejects, The Clash o Ramones. Cançons com “Minses Oportunitats”, o “Sexe, birres i música oi!” van ser escullides per aparèixer en recopilatoris de nivell mundial.
L’estiu de 1998, el grup pateix nous canvis de formació, amb un cantant i un baixista nous, però això no els frena per seguir amb la gira de presentació del CD, fent bones actuacions com a Vic, València i al Bar Puerto Urraco (Barcelona).
El 1999 el grup grava a El Cobert (Terrassa) un nou treball “Ràdio Remences” amb quatre temes, que per problemes econòmics i diferències musicals no s’arriben a editar, així que els membres del grup decideixen tirar cada un pel seu cantó. Però, abans un d’aquest temes “Sota Control” seria la cinquena cançó d’un recopilatori a nivell mundial “Class Pride World Wide” de Insurgence Records, editat el juny del 2000.
La primavera del 2005 hi ha un intent de refundar el grup i seguir tocant els temes ja gravats i fer-ne de nous, però finalment no s’arriba a un acord i cada músic segueix per separat.
