| Member Since | 9/29/2008 | | Band Members | ///////////////////////////////////////////////////
THE EMILY MANUEL DISASTER
Folk, Regne Unit
www.myspace.com/emilymanuel
///////////////////////////////////////////////////
DON SIMÓN Y TELEFUNKEN
Experimentació de joguina, Tarragona
www.myspace.com/donsimonytelefunken
Don Simón y Telefunken, la banda que ha sabut vendre l'experimentació d'una manera més lúdica, continua amb la seva marató de col·laboracions. Són socis de Pau Riba, d'Enric Casasses i de Pascal Comelade i estan a punt d'editar un disc amb el francès Klimperei als Estats Units i al Japó. En aquesta ocasió, la psicodèlia pop feta amb instruments de joguina d'aquests tarragonins acompanyarà els textos de la madrilenya Ajo.
Discografia:
Música de vanguardería (Slow Coloured Records, 2002)
///////////////////////////////////////////////////
AJO
Poesia, Madrid
www.myspace.com/strepteasecardiovascular
La llarga trajectòria artística d'Ajo s'ha desenvolupat tant en el terreny musical com, ocasionalment, en els de la poesia, la interpretació i la fotografia. Va començar a mitjans els 80 en un dels primers grups femenins de punk-pop. Més tard, ja als 90, va ser una de les fundadores del segell discogràfic Por Caridad Producciones al mateix temps que formava, al costat de Javier Colis (Demonios Tus Ojos) i Javier Piñango el grup Mil Dolores Pequeños. Des de la dissolució, Ajo s'ha bolcat especialment en el festival madrileny Experimentaclub. Des del 2002 col·labora diàriament en el programa de Ràdio 3 Música Estrés, llegint els seus micropoemes. També ha realitzat des de llavors sessions de Dj, així com recitals de micropoesia en diferents ciutats. En el festival Experimentaclub'03 va actuar com a convidada sorpresa al costat de Mastretta i la seva banda en un concert únic i especial, totalment improvisat, entorn del recitat que Ajo va fer d'alguns dels seus textos especialment triats per a l'ocasió. Des de llavors ha actuat freqüentment al costat de Mastretta presentant l'espectacle Striptease Cardiovascular. El 2004 va publicar el seu primer llibre. Al llarg de tots aquests anys, Ajo ha col·laborat també amb Antonio Escohotado, Clónicos, Destroy Mercedes, Los Enemigos, Corcobado...
Discografia
Mil Dolores Pequeños:
Lady Lazarus (Por Caridad, 1992)
Soul Shack (Por Caridad, 1994)
De la piel p'adentro mando yo (Por Caridad, 1995)
VIII La justicia (G3G, 1995)
Madrid Capone (Por Caridad, 1996)
Opio (Por Caridad, 1998)
Bibliografia
Micropoemas (La Luz Roja, 2004)
///////////////////////////////////////////////////
NANCY ELIZABETH
Folk, Regne Unit
www.myspace.com/nancyelizabethcunliffe
Aquesta jove de 23 anys ha demostrat que no tota la música sorgida de la ciutat industrial que és Manchester ha de ser grisa, depressiva, cínica o agressiva. Nancy fa la seva música, encantadora i dinàmica, amb instruments com guitarra, arpa, dulcimer, harmonium i altres instruments ètnics. El seu últim àlbum ha estat gravat en una casa de camp del segle XVII d'una zona rural de Gales i el seu EP de debut, en una església. I és que hi ha quelcom en la manera de cantar de Nancy que recorda els sons d'una Anglaterra medieval, barrejats, això sí, amb cançons gitanes europees i càntics a capella del nord d'Àfrica.
Discografia:
The wheel turning peel EP (Timbreland Recordings, 2005)
Battle and victory (The Leaf Label / Timbreland Recordings, 2007)
///////////////////////////////////////////////////
PETER BRODERICK
Folk, Estats Units
www.myspace.com/peterbroderick
Aquest nord-americà de Portland resident a Dinamarca ha col·laborat amb She & Him, Efterklang, M. Ward, Dolorean i ha estat comparat amb Bon Iver, Nick Drake i Matt Elliott, sobretot des de que, en el seu últim àlbum, va començar a cantar. El seu és un folk d'una delicadesa extrema, fet amb piano, violoncel, violins, bateria, guitarra i banjo. Amb només 22 anys ja ha editat tres discos.
Discografia
Retreat/Release (Type, 2007)
Float (Type, 2008)
Home (Hush, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
STANLEY BRINKS
Calypso-pop, Estats Units
www.myspace.com/therealstanleybrinks
Stanley Brinks és la nova identitat d'André Herman Düne. Després de deu anys gravant i girant per Estats Units i Europa amb el grup que tenia amb el seu germà a París, Herman Düne, André va deixar la banda, es va mudar a Berlín i ara només grava records com Stanley Brinks. La vida d'aquest nord-americà, però, continua arrelada en el nomadisme, en el viatge, el coneixement de nous llocs i la bona vida, i no para de voltar el món oferint shows en solitari o juntament amb Freschard, amb qui actuarà també al Primavera Sound d'enguany. La seva música abasta des de cançons acústiques tradicionals a projectes més rock'n'roll, com l'àlbum que va gravar amb el trio anglès Wave Pictures. El passat 2008 va editar dos discos, l'acústic Stanley Brinks back in the dales i Dank U, influenciat pel calypso caribeny, una de les seves passions. La resta de la seva fructífera activitat discogràfica només es pot comprar als concerts en format CD.
Dicografia:
Herman Düne:
Turn Off The Light (Prohibited Records, 2000)
They Go To The Woods (Shrimper Records, 2001)
Switzerland Heritage (Prohibited Records, 2001)
The Whys And The Hows of Herman Düne & Cerberus Shoal (North East indie, 2002)
Mas Cambios (The Track & Field Organisation, 2003)
Mash Concrete Metal Mushroom ( HYPERLINK "http://en.wikipedia.org/wiki/Shrimper_Records" ..o "Shrimper Records" Shrimper Records, 2003)
Jackson Heights (The Track & Field Organisation, 2005)
Stanley Brinks:
Stanley Brinks back in the dales (Gun Records, 2008)
Dank U (Ciao Ketchup, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
FRESCHARD
Pop, França
www.myspace.com/freschard
Nascuda en una granja de la Borgonya francesa, Clemence Freschard va començar a organitzar concerts amb només 12 anys. Als 18 ja s'havia mudat a la gran ciutat, París, on treballava fornejant pastissos en una cafeteria freqüentada per André Herman Düne, que li va escriure una quantes cançons perquè les cantés. D'aquella trobada va sorgir l'EP Neon orange. Sense casa on viure a París, va estalviar els diners suficients per pagar-se un avió a Nova York, on va trobar-se una vella guitarra i va començar a escriure el seu propi material. El 2004 es trasllada a Berlín i es retroba amb André Herman Düne, amb qui grava el seu segon àlbum i amb qui munta una banda de versions de música calypso, Kreuzberg Museum. Tots els seus discos només es troben en CDR als concerts.
Discografia:
Alien duck (2004)
Click click (2006)
///////////////////////////////////////////////////
RIO EN MEDIO
Folk experimental, Estats Units
www.myspace.com/daniellestechhomsy
Rio en Medio és el nom artístic escollit per Danielle Stech-Homsy, artista nascuda a Nou Mèxic i trasplantada amb èxit a l'escena folk de Nova York. La seva veu i el seu ukelele han sabut rodejar-se de músics novayorkesos de renom i fer concerts amb Grizzly Bear, Vetiver o CocoRosie (amb qui va compartir apartament). Fins que Devendra Banhart la va descobrir i li va publicar el primer àlbum, d'un folk-rock indie i espectral bastit amb sons que no s'associen al gènere, amb el seu propi segell, Gnomonsong. Heredera de Vashti Bunyan, les seves cançons invoquen les nanes ancestrals, però amb la foscor pròpia dels temps actuals. Música onírica i al·lucinada.
Discografia
Bride of dynamite (Gnomonsong, 2007
Frontier (Manimal Vinyl, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
ROCKETTOTHESKY
Folk experimental, Noruega
www.myspace.com/rockettothesky
La noruega Jenny Hval va crear Rockettothesky com un projecte privat dedicat al seu gos mort, però aviat havia creat ja un conjunt de gravacions que es movien amb facilitat a través del pop, l'electrònica domèstica -amb programacions obscures i ambients eteris- i el folk. Entre la tradició, l'avantguarda i la tragèdia, la seva veu s'apropa a la lírica i les seves lletres beuen tant de la mitologia pop com de la poesia medieval i contemporània. En directe, l'acompanyen els músics Håvard Volden y Kyrre Laastad.
Discografia
To sing you apple trees (Trust Me, 2006)
Medea (Trust Me, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
KASHIWA DAISUKE
Electrònica / clàssica, Japó
www.myspace.com/kashiwadaisuke
Kashiwa ve d'Hiroshima i la seva música és sempre un viatge musical. O la banda sonora d'una pel·lícula imaginària. Les melodies neixen del piano per després submergir-se en paisatges extraordinaris plens de sons. Dels seus portàtils surten cordes, bateries, guitarres elèctriques i acústiques, sintetitzadors... Kashiwa Daisuke és musica minimalista i és música clàssica, és electrònica i rock, jazz i ambient, electroacústica i rock progressiu.
Discografia
April No. 2 (Our, 2006)
April No. 7 (Mitte, 2007)
///////////////////////////////////////////////////
JOHN FAIRHURST
Folk-blues, Regne Unit
www.myspace.com/johnfairhurst
El videoclip de la cançó Obnox stomp situa aquest anglès tocant un blues amb el seu dobro (guitarra acústica de so més metàl·lic) en un saloon del far west nord-americà. I aquest és l'origen de la seva música, sens dubte, però sentir la seva tècnica del finger picking i de l'slide obliga a pensar en renovadors del folk com John Fahey, Bert Jansch o Leo Kottke. Músiques d'arrel, com el bluegrass, el folk, el blues, o el rag, amb coneixement del revival que van viure als 60 i interpretades amb guitarra i subtils apunts d'altres instruments (entre ells, l'arpa de Nancy Elizabeth).
Discografia
Joy of spring (Humble soul, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
SPIRES THAN IN THE SUNSET RISE
Folk psicodèlic, Estats Units
www.myspace.com/spiresthatinthesunsetrise
Aquesta banda de noies de Chicago incorpora a la seva paleta de sons una col·lecció d'instruments que passa pel violoncel o la guitarra, però també per altres d'origen ètnic, com el violí rebab o la kalimba africana. Són tan eclèctiques i estan tan allunyades de tot clixé que el seu misticisme piscodèlic ha estat comparat amb grups de folk àcid com Comus, amb girl bands de post-punk com The Raincoats o The Slits i amb agitadors industrials com Current 93.
Discografia
Spires that in the sunset rise (Graveface, 2004)
Four winds the walker (Secret Eye, 2005)
This is fire (Secret Eye, 2006)
Curse the traced bird (Secret Eye, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
LUCKY DRAGONS
Folk experimental, Estats Units
www.myspace.com/luckydragons
El concepte Lucky Dragons inclou totes les peces gravades o interpretades per Luke Fischbeck i Sarah Rara. La seva música es relaciona amb el so, el vídeo, la dansa i la tecnologia interactiva i és habitual veure'ls actuar a museus com el Centre Pompidou de París o el Whitney Museum of American Art. Els seus concerts creen un nou status quo entre artista i públic: els membres de l'audiència col·laboren entre ells per crear una fràgil xarxa de senyals digitals que s'activen per contacte. Aquesta experiència gairebé social dóna com a fruit uns sons que Lucky Dragons barregen en directe amb beats pregravats, creant uns ritmes d'arrel tribal però que es projecten cap al futur.
Discografia:
Dark falcon (555 Recordings, 2004)
Widows (Marriage, 2006)
Nortenas (States Rights, 2006)
Dream island laughing language (Marriage, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
SHOTING SPIRES
Post-pop, Estats Units
www.myspace.com/shootingspires
Shooting Spires és el projecte en solitari del multi-instrumentista BJ Warshaw, també baixista, teclista i vocalista del grup d'indie rock Parts and Labor. El seu àlbum va ser gravat en dos mesos lliures entre les gires de la banda i mostra les seves debilitats per la música de Brian Eno (el de Here come the warm jets), Peter Gabriel, els japonesos Boredoms, Silver Apples i Neu!. El resultat són unes cançons essencialment pop, organitzades com petites simfonies barroques plenes de capes d'instruments i amb ànima psicodèlica i juganera. Unes píndoles que saben jugar amb el pop i l'electrònica, situant-se a l'alçada d'Animal Collective.
Discografia:
Shooting spires (Cardboard, 2007)
///////////////////////////////////////////////////
PUPILLE
Rock instrumental, Tarragona
www.myspace.com/pupille
Pupille tornen als escenaris després d'una aturada tècnica de gairebé un any que els ha servit per composar la banda sonora de Los condenados, la nova pel·lícula, encara per estrenar, del gironí Isaki Lacuesta (Cravan vs Cravan, La leyenda del tiempo). Aquests cinc tarragonins tenen en comú la passió per un rock entès com una via de comunicació instrumental, inconformista, atrevida i visceral que té la seva raó de ser en el directe, on aflora tota la seva intensitat. Porten dotze anys defensant aquesta forma d'expressió amb tres guitarres, baix i bateria i sense fer concessions a les modes ni la indústria. Després de l'agressiu Himnos olímpicos, més proper al post-core, l'any passat van editar La música de moda, un àlbum amb més espai pel silenci i un major protagonisme de les trenes harmòniques que dibuixen les tres guitarres.
Discografia:
Monochrome (Slow Coloured Records, 2000)
S/t (Slow Coloured Records, 2002)
Himnos olímpicos (BCore, 2005)
Split con Superstatic Revolution (Basement Apes Industries, 2006)
La música de moda (BCore, 2008)
///////////////////////////////////////////////////
MAIKA MAIKOVSKI
Rock, Barcelona
www.myspace.com/maikamakovski
Amb només 25 anys, Maika ja en porta deu trepitjant els escenaris. La banda que l'acompanya en directe des del 2003 ara consolidat i ara preparen l'edició del seu tercer disc, gravat a Londres amb John Parish (PJ Harvey, Giant Sand, Dominique A...). En ell, han comptat amb col·laboradors habituals de Nick Cave, Portishead o Super Furry Animals. El resultat són unes cançons que s'allunyen del rock clàssic i bàsic dels seus primers discos i que deixan entar l'aire a base de guitarres amb tremolo i sons del desert.
Discografia:
Kradiaw (PAE, 2005)
Kraj so Koferot (Wild Punk Records, 2005)
///////////////////////////////////////////////////
FREAK OUT PSYCHO
Rock progressiu, Tarragona
www.myspace.com/freakoutpsycho
El bateria i el cantant de Coda, mítica banda del Camp de Tarragona que durant una dècada va incendiar multitud d'escenaris amb la seva barreja de Jimi Hendrix i Can, tornen a la vida amb Freak Out Psycho. El nou grup parteix d'una base rítmica atronadora per acostar-se al rock psicodèlic i al prog-rock més agressius. Les llargues i enrevessades estructures de les cançons fan pensar en Soft Machine, Gong o Can, però amb la contundència de qui també coneix el hardcore i el metal.
| | Type of Label | Unsigned |
|
Online Now!
..
